ERC ultima la coalició a Europa amb Bildu i refusa anar-hi amb CiU

Barcelona / ValènciaLa crida de l'Assemblea Nacional Catalana per unir els partits sobiranistes en una llista conjunta a les europees del maig del 2014 ha estat infructuosa. Només CDC -temorosa de veure's superada per ERC, tal com auguren les enquestes- s'ha fet seva la idea amb l'argument de visualitzar la força del sí a Europa. Al seu torn, Unió, ICV-EUiA i la CUP l'han rebutjat, i Esquerra s'ha mostrat escèptica, però evitant un sorollós cop de porta. Tot i això, els republicans no s'han estat quiets. Al contrari. Des del juny s'han reunit amb altres partits progressistes i sobiranistes d'arreu de l'Estat membres de l'Aliança Lliure Europea (ALE), de la qual formen part, per edificar una coalició més sòlida que la que va liderar Oriol Junqueras el 2009 amb BNG, EA, Aralar i CHA. La gran novetat, segons ha sabut l'ARA, seria Bildu, la coalició de l'esquerra abertzale que lidera l'oposició al PNB a Euskadi.

L'última reunió va ser el 25 d'octubre a Barcelona i cada formació va desvelar les seves prioritats. Igual que en ocasions anteriors, ERC va exposar que no es plantejava la coalició amb CiU que volen l'ANC i Nova Esquerra Catalana. Prefereixen no descarta-la públicament encara, però Junqueras sempre posa l'accent a pactar a Europa punts programàtics comuns entre sobiranistes. Ara bé, la indefinició no pot durar gaire i aquest mes Junqueras vol començar el procés d'elecció del cap de llista. Els republicans es refermen en la seva decisió després de constatar que ICV no vol sumar-se a un front pel sí a Europa i ateses les nefastes relacions amb Unió, que forma part del Partit Popular Europeu i amb qui CDC compta a presentar-se malgrat les veus internes que s'ho replantejarien si calgués. Només un trencament sobtat de la federació o una entrada d'ERC al Govern d'ampli abast faria que Junqueras s'ho repensés. CiU s'aboca, doncs, a repetir aliança amb el PNB, amb qui ja ha tingut converses.

La CUP, sense soci natural

La llista d'ERC tindria com a número dos un representant de Bildu. Tot i que Sortu -hereva d'HB i principal partit de la coalició- prioritza a Catalunya la interlocució amb la CUP, els seus socis, Aralar i EA, han pressionat per tornar a anar a ERC, cosa que els garantiria l'escó. Ara els òrgans de la coalició ho hauran de ratificar. La CUP, que volia presentar-se amb els abertzales, a qui històricament han donat suport a les europees, haurà de decidir ara si concorre als comicis i com. Junqueras els oferirà sumar-se amb ells, però és difícil que acceptin.

Així, haurien d'acompanyar els republicans, a més dels gallecs del BNG, els mallorquins del PSM, que antigament havien estat socis de CiU. Els nacionalistes, que fa una setmana impulsaven la coalició balear Més, se separarien a les europees dels seus socis d'Iniciativa Verds, que formen part d'Equo en l'àmbit estatal. De fet, ERC de Mallorca està en converses per entrar a Més.

Molt més allunyat de la suma hi ha Compromís, tot i que el Bloc Nacionalsita Valencià, el principal partit de la coalició, ha entrat fa poc a l'ALE i ha participat en les reunions. La seva heterogeneïtat alenteix les negociacions i, tot i els estira-i-arronses entre els seus sectors, perd pes l'opció d'aliar-se amb ERC.

El temor dels valencians

Fonts valencianistes apunten que partits de l'ALE poden impulsar una segona llista menys sobiranista. Compromís es decantaria per una aliança que lideraria i que estaria al marge de la consulta catalana o el procés de pau basc, ja que no vol quedar eclipsat per la força d'ERC i Bildu, cosa que tem que li resti suports a les municipals i autonòmiques del 2015.

Els valencians prefereixen intentar sumar la Chunta Aragonesista (CHA) i sobretot els gallecs d'Anova, amb qui ja mantenen una estreta relació. Està molt avançat que Compromís i el partit de Xosé Manuel Beiras es presentin junts. Unint-se tan sols amb Anova i potser la CHA, les opcions per obtenir escó es redueixen molt. A més, com que Iniciativa del Poble Valencià pressiona, Compromís treballa per incorporar Equo a la coalició.

Això sí, no a qualsevol preu. El Bloc posa com a condició per pactar amb el partit de Juan López Uralde que el cap de llista sigui nacionalista i intentaria forçar-lo a reconèixer el dret a l'autodeterminació dels pobles i així justificar l'aliança davant la militància. Per aconseguir-ho, pren força el plantejament d'elaborar un document sobre el dret a decidir que Equo hagi de subscriure.

En tot cas, Compromís no tancarà les negociacions fins a mitjans o finals de desembre, quan la cúpula del partit aprovarà la candidatura i segellarà la tria d'aliats amb qui intenta anar a Brussel·les. La resta de l'ALE, però, li demana que s'afanyi, ja que tot depèn dels valencians.