Duran: ganxo pels més conservadors i papu pels independentistes
El debat sobiranista ha perjudicat la valoració del secretari general de CiU
(El Pati Descobert són els politòlegs Marc Sanjaume, Toni Rodon i Marc Guinjoan)
El pes i el paper d'Unió a la federació CiU és una qüestió recurrent que aquests dies ha ressorgit arran de les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida sobre el procés sobiranista. Més enllà de l'artefacte conceptual de la "tercera via" (estat federal?; simètric o asimètric?; confederació?), les declaracions de Duran han tornat a evidenciar la manca de sincronia amb CDC i, al seu torn, la força mediàtica del democristià.
Però, quin pes té realment Unió? Com que les dues formacions han concorregut juntes des del 1979, no disposem de dades per valorar el pes específic de cada formació. Qualsevol idea sobre aquesta qüestió és pura futurologia política. El consell nacional de CiU és paritari i Unió té 14 dels 50 diputats al Parlament i 6 de 16 al Congrés. Una distribució que, sumada a les bones dades de valoració personal de Duran, alimenta els dubtes sobre el pes en els èxits o els fracassos de la federació.
El líder d'Unió ha estat un dels més ben valorats d'ençà que el CEO va començar a registrar dades. Des del 2005 havia rebut una puntuació estable i pròxima al 7 en una escala de 0 a 10. Però Mas ja el supera, i des del febrer del 2012 ha anat baixant fins al 4,5. Entre els votants de CiU, la tendència també és negativa, tot i que encara rep un aprovat (6,1 per a ell i 7,7 per a Mas).
Tot i la davallada, Duran encara rep un notable (com a mínim) d'una quarta part de la societat i un excel·lent del 12%. Com són i què volen aquests duranistes? L'anàlisi demoscòpic ofereix dades previsibles i també sorpreses. En el terreny de l'esperat, mostren que els més partidaris del líder d'Unió són homes casats o vidus, molt més catòlics practicants que la mitjana (deu punts per sobre) i més de centre i de dretes que la resta de la població. Els duranistes utilitzen habitualment el català i tenen una identitat dual o lleugerament més catalana. Ara bé, el fet més destacat (a banda que llegeixen molt més La Vanguardia que la resta dels enquestats) és que la valoració de Duran prové sobretot de persones d'edat més avançada: el 50% dels que el valoren positivament tenen més de 64 anys.
En el fet nacional, com la mitjana
La qüestió territorial és la que genera més tensions entre els seus afins: els duranistes no tenen un perfil homogeni. El 40,4% volen un estat independent, el 22% un de federal i el 29% (sis punts per damunt de la mitjana) mantenir l'actual model autonòmic. Ara bé, en cas que es produís el fracàs de la tercera via que ell busca, ho tenen clar: el 54% votarien sí a la independència, el 23% en contra i el 16% s'abstindrien, uns percentatges gairebé idèntics als de la resta de la societat. Les enquestes, de fet, no vinculen una bona valoració de Duran amb una especial predilecció per terceres vies.
Això fa que el líder d'Unió rebi encara l'aprovat (5,2) entre els votants de CiU independentistes, que ja són majoria al partit. El suspenen, en canvi, els votants no convergents i independentistes.
Amb tot, ¿és possible relacionar la fuga de vot de CiU amb el discurs moderat de Duran? En efecte, les dades ens revelen que una bona part del transvasament de vot actual entre CiU i ERC és fruit de la postura no prou contundent de la federació nacionalista en relació a la independència. Els que valoren més malament Duran són els que estan més temptats de deixar de votar CiU. A tall d'exemple, entre els que declaren haver votat CiU a les eleccions del 25-N però que votarien ERC si ara es fessin eleccions, la valoració del líder democristià és d'un 4.
Les dades no reflecteixen que els duranistes valorin negativament ni Mas ni el líder de l'oposició, Oriol Junqueras. Els aproven tots dos amb una nota pròxima al 6,6, molt per damunt de la mitjana. Curiosament, l'altre líder que aproven és David Fernàndez, el qual, com ell mateix ha reconegut, està als seus antípodes ideològics.
Anècdotes a banda, els canvis en el si de l'electorat de CiU han tensat la relació Duran-CDC, i han fet que les polèmiques no només repercuteixin en les perspectives de la federació, sinó en la imatge del ciutadà més il·lustre del Campell.