David Fernàndez: "El canvi que ha fet Mas ens genera una mena de síndrome d'Estocolm"
El portaveu de la CUP al Parlament està convençut que "si demà [des de Madrid] diuen que posen 10.000 milions sobre la taula, s'ha acabat el procés [sobiranista]
Si la CUP és al Parlament és perquè creu que podrà canviar les coses. Quina esperança té David Fernández de poder-ho fer?
Relativament petita i relativament gran. Hi som per denunciar, construir i aixecar catifes. Som tres diputats, però la nostra força són les 125.000 persones que ens han votat.
Arriben i sense aixecar catifes es troben un mostrari de casos que evidencien que no s'està treballant com caldria. Com valoren des de la CUP la cimera anticorrupció d'Artur Mas?
La corrupció no és del sistema, sinó que és el sistema, un model de fer i gestionar. No hem arribat al fons del pou i ara qui ha participat de la malaltia intenta vendre l'hospital.
Què faria la CUP per canviar el sistema que ha generat la corrupció?
No ens hem inventat res, només cal mirar els països menys corruptes. La llei de transparència és important i hi serem: registre de lobis, nova llei de finançament dels partits... però sobretot, la corrupció funciona basant-se en l'opacitat i el silenci. Vivim en un cicle d'impunitat amb Gürtel, Brugal, Pretòria, 3%, ITV, Crespo, Palau... La gran alternativa és llum i taquígrafs.
Cal endurir el Codi Penal?
No, però és indignant que un condemnat a presó per corrupció com Núñez i altres prohoms no hi entrin, amb penes de 6 a 12 anys. La corrupció es pot resumir en una democràcia que ha indultat polítics condemnats per corrupció, banquers i policies condemnats per maltractament. Hi ha presos polítics, com Otegi, però no per corrupció. Hannah Arendt va analitzar com l'elit s'autoprotegia. Això provoca impotència davant la berlusconització, però hi ha gent que fa política des de l'honestedat.
¿Les persones imputades han de sortir immediatament de l'escena?
Jo penso que sí, perquè es puguin defensar. És veritat que també hi ha un model, que és el clàssic de la querella catalana, que és escampar merda, però malauradament em temo que no estem en aquest escenari. El que no pot ser és que un diputat sigui imputat i el mateix dia el facin vicepresident d'una comissió.
Qui ha pagat la campanya de la CUP, quant s'hi han gastat i qui han estat els donants?
197.000 euros a través d'aportacions de la militància i 1.000 euros per cadascuna de les 100 assemblees de la CUP amb activitats. Campanya amb autogestió, i no, no hem rebut diners de fora.
Esmentava Otegi. David Fernández coneix molt bé la política abertzale. Com viuen allà el procés de transició nacional català?
Des del govern de Bildu, m'atreviria a dir que els fem enveja. Ells tenen dos grans fronts oberts: la resolució de les conseqüències d'un conflicte devastador en termes humans i també polítics, i els passos que els queden per fer cap a la plena llibertat.
Confia en el compromís polític del president Mas en el nostre procés?
Hi ha una certa evolució política que a vegades ens genera una mena de síndrome d'Estocolm. Ningú pot negar que ha canviat el discurs, però nosaltres som cauts perquè, més que jutjar les paraules, jutjarem els fets. El 30 de desembre, escoltant el discurs de Cap d'Any, si li arriben a distorsionar la veu i amaguen la imatge, moltes parts del seu discurs les hauria subscrit, perquè forma part del projecte de l'esquerra independentista dir que no hi ha projecte nacional sense projecte social. Pràcticament era un lema del 15-M.
¿Ja els han dit quan es farà la cimera social que va anunciar Mas durant el debat d'investidura?
El 15 o el 16 de març. Hi disputarem fins a l'última engruna pels serveis socials i les polítiques per contenir la desigualtat social.
Sense dir-me que tot és culpa de les empreses i de La Caixa, digui'm què faria per articular uns pressupostos quan ni incrementant impostos es pot evitar la retallada.
Parlem de La Caixa com a símbol, eh? No perquè ens hi hàgim obsessionat... però el Govern pot activar -i nosaltres també- xarxes de suport comunitari contra la pobresa i altres mesures. I desobeir l'objectiu de dèficit que ens marca la UE. A Islàndia no li va pas malament.
¿És partidari de saltar-se totes les normes macroeconòmiques que marca la UE?
Sí, i jo no pagaria el deute.
En la seva primera votació al Parlament per la declaració de sobirania i el dret a decidir, dos s'abstenen i un vota sí . Això és la CUP?
L'exposició política era clara: nosaltres no anem amb el president sinó al costat del poble per l'autodeterminació. Era un vot ponderat que reflectia la complexitat de la CUP, però també del país. El debat ens va tensionar, però el que val és posar arrels sòlides. Encara ningú no ens ha explicat de què va el full de ruta ni què s'espera de nosaltres.
Si l'Estat plantegés el pacte fiscal i es proposés una pregunta doble, què diria la CUP?
És un risc, i tampoc està escrit enlloc que hi haurà consulta. Però l'endemà de la declaració, quan vam sentir Francesc Homs que deia que la votació de la consulta no seria vinculant, vam pensar: ¡sort que ens hem abstingut! La puta i la Ramoneta és allà.
¿Vol dir que veu diferències entre Mas i el conseller de Presidència?
Sí, d'ambigüitat. No sé on se situa Homs. Però més enllà de les personalitzacions, veig el risc, coneixent la història del país. Pot tornar el pacte fiscal. Si demà diuen que posen 10.000 milions sobre la taula, s'ha acabat el procés, eh?
¿Ajudaran a fer que la consulta sigui possible el 2014?
Sí, serem un tensor cap a la plena llibertat política. La pregunta escocesa aquí ja la firmaria. No serà un obstacle que hi aparegui o no la UE. No condicionarem el procés sobiranista al model socioeconòmic.
¿Els moviments socials haurien de tenir presència en la dinàmica parlamentària més activament?
Amb tots els respectes, el Parlament és un autista polític. Viuen en una torre de Babel. Si els escoltessin, sortirien del seu autisme i entendrien el perquè de la desafecció.
¿Als mitjans de comunicació també els cal regeneració democràtica?
Sí, també cal que el quart poder torni a ser el que aixeca les catifes i ajuda a avançar, un periodisme a l'altura ètica del segle XXI.