La dignitat del llegat de Companys, en mans de la justícia argentina
ERC suma avui la causa del president a la querella internacional contra el franquisme
Barcelona"Es un dels crims més monstruosos de la humanitat". Així es va referir el polític indi Sri Pandit Jawaharlal Nehru a l'assassinat de Lluís Companys, segons recull la querella que ERC presentarà avui davant la justícia argentina per sumar la causa del president de la Generalitat a la que està impulsant la jutge María Servini de Cubría contra el franquisme. "La llei d'amnistia, aprovada abans que la Constitució [el 1977], és un insult a la civilització democràtica, fa que les víctimes perdonin els botxins", explica indignat el diputat al Congrés Joan Tardà des de Buenos Aires, on s'ha desplaçat per registrar la querella en nom d'ERC. Com que la justícia espanyola s'ha negat diversos cops a restituir la memòria de Companys, "l'única porta que queda és, de manera subsidiària, la justícia universal", explica.
Una porta que es va obrir fa tres anys i mig, quan el gallec Darío Rivas, de més de 90 anys, va portar-hi el cas del seu pare, alcalde de Castro de Rei (Lugo) que va ser assassinat el 1937 pels franquistes. Servini va acceptar portar la causa i des de llavors té cua a la porta del jutjat. Fins a 200 querelles més s'hi han sumat per mirar d'aprofitar un bri d'esperança que tant contrasta amb la impunitat de què ha gaudit el franquisme a l'Espanya. I avui, dia del 73è aniversari de l'assassinat, la defensa de la memòria de Companys també anirà a parar a mans de Servini.
"Si accepta la querella i obre el cas, la jutge demanarà documentació i haurem fet un forat a la muralla", afirma esperançat Tardà. Tanmateix, és prudent, ja que tem que l'Estat pressioni per frenar un cas de tant renom. De fet, el text de l'acusació -redactat entre altres per la diputada Gemma Calvet- no apunta contra els assassins de Companys o els dirigents franquistes de l'època, sinó que acusa Espanya de crims contra la humanitat. Ho fonamenta argumentant que Espanya des del 1947 va ser considerat un aliat feixista i, tot i això, cap dels executius des de la Transició han vetllat per restituir la dignitat de les víctimes, com sí que s'ha fet a Alemanya i Itàlia. "El cas espanyol s'allunya d'aquestes realitats europees", lamenta la querella.
Ni el PP ni el PSOE han fet res
La lluita d'ERC -i de Tardà en particular- per anul·lar el judici a Companys ve de lluny. Els republicans, de fet, van ser els únics, juntament amb el PP -per motius oposats- que van votar en contra de la llei de memòria històrica del 2007. I ho van fer precisament perquè -com s'ha vist més tard- no millorava la situació dels damnificats del franquisme. "Ni s'han reconegut les víctimes, ja que llavors el ciutadà podria denunciar l'Estat", explica Tardà, que recorda unes paraules d'un ministre del PSOE durant la negociació de la llei: "Si anul·lem el judici de Companys, ho haurem de fer amb tots!"
La clau és la llei d'amnistia, que fins i tot l'ONU va reclamar el 2002 que es derogués. I mentrestant passa el temps. "Fa mal que ja estiguem enterrant els fills dels torturats", lamenta Tardà. I més temps que passarà, ja que l'Estat ho intenta tot per frenar la querella argentina i "posar bastons a les rodes". Per ara, ja s'ha negat a extradir els quatre torturadors franquistes que Servini ha reclamat per interrogar a través de la Interpol.
Sigui com sigui, el cas de Companys pot ser sonat, ja que també implica França -va entregar el president català a la Gestapo quan era exiliat polític- i Alemanya -va deixar-lo en mans franquistes-. "És una manera d'internacionalitzar la causa de les víctimes del feixisme i del procés català", afirma Tardà, que aquests dies recorre els mitjans argentins. De fet, defensa que el nou estat català tindrà com un dels primers deures reobrir la causa franquista si Servini no se'n surt.
Una demanda freqüent al Parlament i Madrid
L'anul·lació del judici a Lluís Companys s'ha demanat de manera recurrent, tant des del Parlament com d'ERC. L'últim exemple va ser el ple de la setmana passada, que va aprovar una moció d'ICV-EUiA on es donava suport al procediment que pot obrir la justícia argentina. Es tracta d'un pronunciament que se suma a la resolució d'ERC aprovada al juny en comissió per instar el Govern "a demanar la nul·litat de ple dret" del judici al president, i que va rebre el suport de tots els partits menys del PP i C's. Pel que fa al Congrés, en les últimes legislatures ERC ha presentat fins a 13 iniciatives en aquest sentit. Amb el PSOE i el PP a la Moncloa, no se'n va aprovar cap per l'oposició del govern espanyol.
