CiU s’enutja per la pressió d’ERC

BarcelonaMala maror entre els signants de l’acord de legislatura del 2012. La sacsejada política provocada pel cas Pujol i les incerteses en el camí cap a la consulta del 9 de novembre han fet aflorar en els últims dies un malestar creixent entre CiU i ERC. Els recels dels republicans en aquests dos terrenys els han portat a endurir el to i a collar el govern d’Artur Mas. Els nacionalistes no troben just el gir dels d’Oriol Junqueras. I la relació entre els dos socis parlamentaris s’ha fet tensa en ple mes d’agost.

L’espiral arrenca pocs dies després del comunicat del 25 de juliol en què Jordi Pujol confessa haver amagat uns diners a l’estranger. La primera reacció d’ERC va ser condemnar-ho però sense fer-ne sang. Junqueras, president dels republicans, es va mantenir cinc dies en silenci i va deixar que fos Mas qui actués retirant els honors i prerrogatives a l’expresident de la Generalitat. Però el dia 29 ERC va anunciar que subscriurà la sol·licitud de compareixença de Pujol al Parlament, reclamada per la resta de l’oposició. Els vots republicans són decisius per aprovar-la.

Convergència ho ha encaixat a desgrat. Malgrat que el rebombori generat per l’ocultació de l’herència evita tota temptació de sortir en defensa de l’expresident, els convergents temen que el protagonisme de Pujol, citat en principi per al 2 de setembre a la cambra catalana, sigui un factor de distorsió en vigílies de la Diada i en plens preparatius de la consulta. Tot es va complicar quan Pujol, reaparegut de sobte dijous a la casa que té a Queralbs, no va aclarir si farà cas de la citació del Parlament: “Ja es veurà”, es va limitar a dir Pujol, que actua pensant també en la seva estratègia de defensa judicial. Més d’un grup de l’oposició ha exigit obrir una comissió d’investigació per obligar-lo a donar explicacions.

“A remolc” dels populars

ERC, cada cop més incòmoda, va explotar l’endemà. Si Pujol es nega a comparèixer, Marta Rovira advertia: “No només estarem a favor que es creï una comissió, sinó que la signarem i la demanarem”. El seu to va irritar els dirigents de CDC, que hi veuen un “alineament” amb l’oposició. “És molt sorprenent que ERC vagi a remolc de l’estratègia del PP i C’s, en un trimestre tan transcendent”, assenyalen a l’ARA fonts parlamentàries de CiU, que recorden que els republicans no van mostrar-se tan “durs” quan la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, i el socialista José Zaragoza van negar-se a comparèixer pel cas Método 3. Ahir el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, assegurava a Efe que la creació d’una comissió d’investigació serà “inevitable”. I, mentrestant, Pujol tornava a deixar-se veure ahir a Queralbs, però sense voler dir res. “Jo no m’amago, però no es tracta de fer declaracions cada dos per tres”, va indicar.

La tensió entre convergents i republicans no només prové de l’impacte del cas Pujol. També hi té a veure el full de ruta sobiranista. Dimarts, en el seu balanç del curs polític, Mas va insistir que pensa convocar la cita del 9-N sota el paraigua de la llei de consultes, tot i reconèixer que el Tribunal Constitucional (TC) pot esguerrar els plans i vetar la convocatòria. Dijous el conseller Santi Vila va garantir que el Govern no posarà urnes si el TC ho prohibeix. A les files d’ERC van saltar les alarmes i Marta Rovira va apujar el to per exigir urnes el 9-N “digui el que digui el TC”. “No s’hi val abandonar el vaixell, i menys abans d’hora, quan encara ningú ens ha prohibit votar”, va afegir.

Les paraules de Rovira van crispar encara més CDC. “Comencem a estar una mica tips de tanta exigència”, comenten fonts nacionalistes, que subratllen que, mentre ERC s’ho mira “confortablement” des de fora del Govern, els convergents “estem embrutant-nos a la sala de màquines i mullant-nos al quadre de comandament”. A CiU asseguren que no renunciaran al 9-N i acusen els republicans de “gesticular per quedar bé”. La imminència d’una tardor decisiva ha escalfat les relacions entre CiU i ERC.