CiU reclamarà a Europa que respecti el resultat del 9-N

BarcelonaEls dirigents de CiU adverteixen que aquestes eleccions europees tenen una importància cabdal. La federació nacionalista no les guanya des de l’any 1994, en ple pujolisme, i centra els esforços a obtenir un bon resultat -tres eurodiputats, sostenen al partit, són l’objectiu de màxims- davant d’una ERC en alça i un PSC que va a la baixa. És en aquest context que CiU ha elaborat un programa electoral que combina la reclamació de la consulta amb les polítiques socials i la demanda de construcció d’una Europa federal en què Catalunya tingui un paper fonamental.

Aquest programa, al qual ha tingut accés l’ARA, consta de 20 punts i s’aprovarà avui al consell nacional conjunt de la federació que se celebra a Barcelona. Està previst que hi intervinguin Ramon Espadaler (president del consell nacional d’Unió), Francesc Gambús (candidat dels democristians i número 3 de la llista conjunta amb el PNB, Coalició Canària i Compromís per Galícia), Ramon Tremosa (candidat de CiU) i el president de la Generalitat, Artur Mas. Els nacionalistes busquen la màxima mobilització a les urnes per obtenir unes xifres de participació més elevades que la mitjana, que permetin visualitzar a Europa que Catalunya té intenció de jugar un paper important a Brussel·les.

Camí del 9-N

Una consulta per esdevenir un “país normal” dins d’Europa

El programa electoral de CiU indica que el partit demanarà a Europa “suport” a la consulta, que se’n “garanteixi” la celebració i que “es respectin” els resultats que surtin de les urnes el 9-N. “Volem esdevenir un país normal mitjançant un procés de transició nacional democràtic, cívic i pacífic dins el marc europeu”, sosté el full de ruta.

La federació indica que Catalunya es vol convertir en “un pol d’estabilitat política i econòmica al sud d’Europa” i en un “referent per contrarestar les convulsions que viu la Mediterrània”. “Si Europa ha estat oportuna per a Catalunya, Catalunya és ara oportuna per a Europa. Volem una Europa forta que tingui la voluntat d’esdevenir federal”, assenyala el text. Aquesta voluntat federal també s’expressa en una directiva que CiU vol impulsar perquè la UE tingui poders per assegurar que els estats “compleixin amb els estàndards mínims d’independència judicial i igualtat davant la llei”. Una proposta amb la vista posada en la consulta i en les traves judicials que, segons els dirigents nacionalistes, l’Estat posa al procés.

Més democràcia a la UE

CiU vol que la ‘troica’ s’expliqui al Parlament Europeu

“Acabar amb el dèficit democràtic de la UE constituirà una de les nostres prioritats”, sosté el programa de CiU. Això passa, segons ells, per fer que la troica i el fons de rescat rendeixin comptes davant del Parlament Europeu i que aquesta institució pugui decidir sobre els rescats. Els nacionalistes també defensen un sistema de recursos propis que alliberi la UE de la dependència de les transferències dels estats.

Economia

Un model que tingui “impacte positiu” en la societat

CiU ha accentuat el discurs social a mesura que s’acosten les europees del 25 de maig. Al seu programa electoral defensa un model “capaç de conciliar el progrés econòmic amb el progrés social”. Els nacionalistes defensen l’aprovació i el “correcte disseny” de la taxa de transaccions financeres i una millor regulació sobre les agències de qualificació del deute dels estats.

Polítiques socials

Fons europeu contra la pobresa i exempcions puntuals d’IVA

La candidatura de Tremosa vol una Europa que “es preocupi per l’estat del benestar” amb “plans específics” i aposta per exempcions d’IVA al tercer sector i per seguir donant suport al fons europeu contra la pobresa, que del 2014 al 2020 serà equivalent a 3.500 milions d’euros.

Zona euro

Eurobons i augment de competències pressupostàries

CiU defensa la creació d’un fons de garantia de dipòsits europeu que garanteixi els estalvis en cas de crisi i manté l’impuls als eurobons associats a condicions que siguin acceptables pels estats del nord d’Europa. Els nacionalistes volen augmentar les competències de la Comissió Europea per supervisar els pressupostos i “multar” els governs que menteixin en les estadístiques. Una referència implícita a Espanya.

El fill de Vázquez Montalbán se suma al procés

“La catalanofòbia és real, a mi m’han decebut els intel·lectuals de l’esquerra espanyola. S’han creuat línies molt perilloses”. És el dur diagnòstic que va fer ahir Daniel Vázquez Sallés -el fill de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán- en un acte convocat per Òmnium Cultural. L’escriptor i periodista cultural, que ha viscut durant molts anys a cavall entre Barcelona i Madrid, va assegurar que des de la capital espanyola es considera “provincià” tot el que sigui català i va lamentar que es busqui centralitzar tant el poder com la cultura. Per tot això, ahir va anunciar que, des del seu punt de vista, és “impossible” obrir vies de diàleg amb Espanya i que per això s’afegeix al moviment que s’ha creat a l’entorn del procés sobiranista català. L’acte d’Òmnium va recordar que tot just fa tres anys de la consulta popular sobre la independència que es va celebrar a Barcelona l’any 2011 i que va culminar les onades de consultes en les quals van votar al voltant de 885.000 persones i que van tenir el seu origen a Arenys de Munt.

Amb la intenció de seguir empenyent el procés, el Parlament va aprovar ahir una moció d’ERC que insta el Govern a incrementar els seus esforços per internacionalitzar el dret a decidir. Reclama treballar per obtenir suports internacionals per a la consulta del 9-N i que la Unió Europea i la comunitat internacional donin suport i reconeguin el seu resultat.