CiU i ERC tanquen files amb el 9-N
Homs es ratifica en els “acords firmats” i Junqueras condiciona la llista unitària a fer la consulta
BarcelonaEn la recta final cap al 9-N, des que CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP es van posar d’acord amb la data i la pregunta, no han faltat especulacions ni desavinences públiques entre dirigents d’aquests partits. La idea que té al cap el Govern -ahir reunit per primer cop després de vacances- és passar al terreny de les “decisions” a partir de l’1 de setembre, quan només faltin deu dies per a la Diada i poc més de dos mesos per al referèndum. “Seran decisions basades en els acords firmats”, va indicar el conseller de la Presidència, Francesc Homs. Hores abans el president d’ERC, Oriol Junqueras, va mostrar-se confiat que “tots els que van firmar l’acord” per a la data i la pregunta el compliran.
Aquest tancament de files arriba després d’un mes d’agost farcit d’especulacions sobre el 9-N -la vicepresidenta Joana Ortega va assenyalar que la convocatòria es podria ajornar, i consellers com Santi Vila i Josep Maria Pelegrí van rebutjar fer la consulta si el Tribunal Constitucional la suspenia- i en què Artur Mas ja s’ha posat en contacte amb Junqueras per intentar consensuar un pla B basat en unes eleccions plebiscitàries amb possible candidatura unitària. Un full de ruta, però, que només serà avaluat per ERC en cas que els seus socis es mantinguin ferms en tots els passos cap al 9-N. “¿Com podríem fer nous acords amb gent que incompleix els acords que es firmen?”, es va preguntar Junqueras en una entrevista al 3/24.
Tot i això, el líder dels republicans es va permetre poques llicències a l’hora de referir-se a plans alternatius, tot i la insistència de l’entrevistador -“¿Oi que Rajoy no valora una possible independència de Catalunya?”, va etzibar al final-, i va evitar valorar l’oferta que Mas va fer-li per convocar plebiscitàries abans del març del 2015, segons va avançar l’ARA. Junqueras es va justificar amb l’argument que no comenta les converses privades, però simptomàticament va reiterar fins a tres cops que “ERC no arribarà a acords futurs amb els que no compleixin els acords presents”.
Formalment, Junqueras se cenyeix ara al compromís tancat per fer la consulta el 9-N i es mostra convençut que es complirà. Espera que la mobilització de la Diada i que la pressió de la societat civil impedeixi cap marxa enrere, per això no vol cremar ponts encara. De fet, fins i tot va afirmar que està “predisposat” a entrar al Govern, però no ara, sinó per aplicar el resultat del 9-N.
Homs respon a Rajoy... i Merkel
Fins que es convoqui la consulta, a la segona meitat d’aquest setembre, CiU defensarà que “no té sentit prohibir la democràcia” i mantindrà la seva estratègia de comparar l’actitud espanyola -veto al 9-N- amb la del Regne Unit, que ha acordat amb el govern d’Edimburg el referèndum escocès del dia 18 de setembre. “És absurd estar en contra de poder votar”, va indicar Homs en referència a l’enèsima proclama de Mariano Rajoy en contra de la consulta feta dilluns a Santiago de Compostel·la.
En aquesta ocasió el va secundar -per segona vegada- la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va considerar “molt lògica” l’actitud de Rajoy. “A Merkel no l’hem sentit criticar mai el que passa a Escòcia. On és la diferència? En l’actitud del govern britànic i de l’espanyol”, va considerar Homs, que també és el responsable de l’aparell exterior de la Generalitat. El president francès, François Hollande, també es va manifestar al juliol en contra de la possible independència de Catalunya.
Tanmateix, malgrat l’estratègia de CiU i ERC de centrar-se ara en el 9-N i aparcar els plans B com a mínim fins a la reacció del Tribunal Constitucional, els contraris al procés sí que es van pronunciar ahir sobre unes possibles eleccions anticipades. Així, el diputat del PSC Celestino Corbacho va assegurar que, “si Mas ha d’avançar les eleccions, quedarà inhabilitat per encapçalar la llista”, mentre que el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, va posar interrogants sobre unes plebiscitàries: “Tampoc s’ajusten a cap marc legal que coneguem”.
Vuit dies més per fer esmenes
Per altra banda, la mesa de la diputació permanent del Parlament va decidir que, arran de l’ajustat dictamen del Consell de Garanties sobre la llei de consultes, els grups tindran vuit dies més per presentar-hi esmenes des de l’1 de setembre.
Podem i Guanyem criden a desobeir el TC
Podem i Guanyem no són formacions independentistes, però sí que defensen el dret a decidir i ahir van defensar que el 9-N es treguin les urnes al carrer tot i un eventual veto del Tribunal Constitucional, en la línia d’ERC i la CUP. Així, l’eurodiputat de Podem Pablo Echenique va oferir una roda de premsa des de Barcelona en què va avisar que el seu partit treballaria per presentar-se a unes eleccions anticipades per fer fora “la casta catalana”, però també va apostar com a opinió “particular” per celebrar en qualsevol circumstància la consulta, ja que, “quan una llei és injusta, la desobediència civil és una via molt legítima i digna”. Tot i això, va matisar que Podem no faria campanya per cap opció de vot.
Al seu torn, Ada Colau va afirmar a Radio Euskadi que Guanyem està disposat “fins i tot a desobeir si fa falta” per treure les urnes el 9-N. “El dret a decidir no és negociable, és un dret fonamental”, va insistir l’exportaveu de la PAH, que últimament s’ha posicionat pel sí-sí si és per forçar canvis.