Com seran els cinc anys decisius per bastir l'estat propi a Catalunya?

BarcelonaEl 21 de març del 2012 ERC va anunciar que presentaria una proposició de llei al Congrés per regular el dret a l'autodeterminació. La proposta preveia que, des del moment en què se celebrés el referèndum i guanyés el sí, s'iniciaria un procés de transició cap a la independència que es dilataria "un màxim de deu anys". L'horitzó d'una dècada sembla ara del tot excessiu, però fa cosa només d'un any ben pocs s'imaginaven que Catalunya es trobaria avui embrancada en una de les operacions polítiques més complexes de la seva història, amb la proa posada cap a la construcció d'un estat propi.

La manifestació de l'última Diada i la majoria sobiranista consolidada en les últimes eleccions al Parlament han escurçat de sobte els terminis del sobiranisme. L'estació final es percep més a prop. Però ¿quant temps pot requerir assolir la independència si hi ha les majories necessàries i es van vencent els múltiples entrebancs que comportarà el procés? El primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) no fixa un calendari per a tots els passos que caldrà fer, però sí que aporta pistes de quins seran els moments crucials. Catalunya enceta un lustre encara ple d'incerteses però que pot servir per capgirar l'actual statu quo .

2013: els preparatius

Aprovació de la llei de consultes i acord sobre la pregunta i la data

Els poc més de cinc mesos per acabar l'any permetran ultimar els preparatius de la consulta que CiU i ERC, en el seu acord de legislatura, es van comprometre a convocar el 2014. Artur Mas ja ha formalitzat per carta a Mariano Rajoy el seu oferiment a negociar els termes en què els catalans han de ser convocats a les urnes. El debat que generi la resposta servirà per escalfar motors de cara a la Diada. Encara amb l'embranzida de l'Onze de Setembre, el Parlament enllestirà els treballs de la llei de consultes a l'octubre, tot i que es preveu que s'aprovarà al novembre, quan el Consell de Garanties Estatutàries l'hagi validat. Cap a finals del 2013, els partits favorables al dret a decidir hauran de consensuar la data i la pregunta de la consulta. El CATN, a més, haurà lliurat ja al Govern el gruix dels seus 19 informes sobre un futur estat propi per a Catalunya.

2014: l'any de la consulta

Urnes per a la segona meitat de l'any, si l'Estat no ho atura

Els experts del CATN aconsellen triar una pregunta clara, neutra i directa sobre si Catalunya ha d'esdevenir un estat independent. Pel que fa a la data, suggereix la segona meitat del 2014, a suficient distància de les eleccions europees del maig però no més enllà del referèndum sobiranista a Escòcia, el 18 de setembre. En paral·lel a les discussions sobre la consulta, el Govern vol tenir a punt un bon nombre d'estructures d'estat bàsiques, començant per la Hisenda pròpia, que hauria d'estar bastida cap a mitjans d'any. Però els més que possibles recursos de l'Estat contra les eines legals que vulgui fer servir el govern d'Artur Mas poden dinamitar els plans de CiU i ERC de convertir l'any del tricentenari de l'Onze de Setembre en l'estació clau en el camí del dret a decidir.

2015: empatx electoral

Municipals i generals, si Rajoy no opta per avançar-les

El 2015 pot ser un any electoralment molt similar al 2011: municipals al primer semestre, generals al segon. Però l'actual volatilitat política fa impossible saber amb seguretat si Mariano Rajoy esgotarà la legislatura. En tot cas, davant el combat jurídic que lliurarà el seu govern contra les tempatives sobiranistes, Mas podrà jugar una carta plenament legal: convocar unes eleccions que siguin llegides en clau plebiscitària. Les forces del sí es comprometrien a aprovar una declaració unilateral d'independència si fan majoria al Parlament. Per a Ferran Requejo, catedràtic de polítiques de la UPF i membre del CATN, una opció és "fer coincidir les plebiscitàries amb els comicis locals". Avantatges? Es podria "aprofitar la maquinària electoral" de les municipals i a l'Estat li seria més difícil de justificar una eventual prohibició o impugnació de les eleccions catalanes.

2016: el pla B

Plebiscitàries, l'alternativa a no poder fer la consulta

El propòsit de Mas és exhaurir el mandat. No depèn només d'ell, també ERC i fins i tot el seu soci de federació, Unió, hi tindran molt a dir en funció de com evolucioni el procés. Però si la legislatura s'estira fins al 2016 sense que Madrid hagi autoritzat la consulta, serà el moment de jugar la carta de les plebiscitàries. Segons l'informe del CATN, els arguments jurídics per oposar-s'hi són "febles", però l'Estat podria intentar-ho, fins i tot dissolent el Parlament o suspenent l'autonomia.

Com saltar la paret?

Dos anys per negociar com separar-se d'Espanya

Els experts avalen una declaració unilateral posterior a unes plebiscitàries amb victòria dels partidaris del sí. Llavors, s'obriria un període de negociació de la ruptura amb l'Estat que, segons Salvador Cardús, sociòleg i membre del CATN, podria prolongar-se dos anys. "Per la complexitat de l'empresa, difícilment podria ser menys temps. Però Europa tampoc permetria allargar massa més el focus d'inestabilitat", raona Cardús. Requejo coincideix en la durada de la fase de transició i recorda que a Escòcia la negociació amb Londres es calcula que quedaria enllestida "en 12 o 18 mesos", perquè s'entén que hi hauria "voluntat política" de resoldre el contenciós per part britànica.

La feina a fer fins a assolir l'estat propi és ingent i els cinc anys que vénen seran claus, tot i que, com avisen Cardús i Requejo, hi ha massa variables a l'aire per poder concretar quin any podria cristal·litzar. Ülo Laanoja, històric diputat del primer Parlament de l'Estònia independent, de visita a Barcelona fa un mes, convidat per l'Assemblea Nacional Catalana, va mostrar-se'n convençut: "Els pròxims cinc anys seran els idonis perquè Catalunya assoleixi la independència".