CDC vol garantir que Duran serà lleial al procés

BarcelonaQuaranta-vuit hores després que transcendís la intenció de Josep Antoni Duran i Lleida de deixar la secretaria general de CiU, el cap de files d’Unió seguia sense parlar sobre el tema. Fins ahir a la nit -el seu últim tuit era de divendres passat- l’últim post al seu blog datava del 3 de juny. Cap declaració pública des que El Periódico va anunciar diumenge el pas enrere -parcial- del líder dels democristians. Només va reaparèixer ahir amb un article signat a La Vanguardia, on tranquil·litzava els ànims d la Zarzuela subratllant que Felip de Borbó és una persona “preparada i competent” i que si CiU opta per abstenir-se a la llei d’abdicació -que farà possible el relleu reial-és per l’actitud del PP i del PSOE.

Aquest silenci de Duran al voltant del seu futur immediat era interpretat en privat a les files nacionalistes com una confirmació que els seus plans són precisament enretirar-se. El dubte que ahir persistia, però, és si en el moment en què ell mateix faci públiques les seves intencions vincularà la renúncia a la seva incomoditat amb el projecte sobiranista assumit pel govern d’Artur Mas, o bé mirarà d’evitar fer explícita la seva discrepància. El to que faci servir Duran, assenyalen fonts de la direcció de CDC, serà clau en la resposta dels seus socis de federació i modularà la magnitud del xoc intern que es pot arribar a produir.

Els interrogants es podrien esvair avui mateix. La comissió permanent d’Unió -l’òrgan més restringit de direcció- es reuneix a primera hora d’aquest matí i escoltarà les explicacions de Duran. I és que els mateixos dirigents democristians van esmorzar diumenge amb l’impacte sobre el futur de Duran sense haver-ne estat prèviament advertits, segons diverses fonts democristianes.

Expectació pels motius de Duran

A la cúpula de Convergència estan pendents que el mateix president del comitè de govern d’Unió exposi avui la seva versió. El secretari d’organització convergent, Josep Rull, llançava diumenge un advertiment: “No sabem si té gaire sentit que el portaveu de CiU a Madrid sigui la persona que renuncia a la secretaria general de CiU en uns termes que no coneixem exactament. Parlem-ne”.

Què pot implicar aquest avís? En cas que Duran confirmi que, efectivament, vol deixar de ser el secretari general de CiU -número dos de la federació, només per darrere del president, Artur Mas- com a part d’un procés gradual de relleu polític generacional, el potencial per a una crisi entre socis quedaria esmorteït. Si, en canvi, Duran deixa entreveure que es desfà del seu càrrec orgànic a CiU per tenir les mans més lliures a l’hora de trenar un discurs propi, les tibantors dins la federació encara s’accentuaran més.

“Si pretén defensar uns posicionaments que difereixen del rumb que ens hem marcat, no pot fer de portaveu de CiU al Congrés de Diputats”, raonava ahir un dirigent de CDC consultat per l’ARA. “Duran és lliure de decidir si deixa un càrrec que ostenta, però si s’han de prendre d’altres decisions que afecten el conjunt de la federació, se n’haurà de parlar col·lectivament”, raonava un altre dels caps visibles de CDC. Les paraules de Rull un dia abans havien estat calculades en comú amb altres membres de la direcció convergent, que ahir van mantenir contactes per mesurar la reacció. Cap d’ells va voler fer declaracions a les televisions i ràdios que els hi van demanar. La consigna interna era mantenir la prudència i esperar a escoltar les raons de Duran.

Sí que van referir-s’hi, puntualment, tres consellers del Govern. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va treure ferro a la retirada de Duran, recordant que CiU ja va “superar” en el seu dia l’adéu de Jordi Pujol i ara també sabrà “adaptar-se als nous temps”. Més sorneguer va sonar el titular de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, també de CDC, que va considerar “lògic” que plegui Duran, de la mateixa manera que “els sants pares i els reis també canvien” i va afegir que al grup de CiU a Madrid li cal “un lideratge fort” i “perfectament alineat” amb el procés. Mentrestant, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va comentar que el moviment de Duran és “una qüestió que han de confrontar els partits i els seus líders”.

De fet, Mas i Duran ja van parlar-ne en privat l’endemà de les eleccions europees del 25 de maig, tal com ahir explicava l’ARA. Tots dos van tenir un estira-i-arronsa més tens divendres, arran d’un comentari del conseller de la Presidència, Francesc Homs, a Ginebra, sobre el “negoci familiar” de la monarquia, segons fonts de tots dos partits. Duran va queixar-se’n obertament i la possible petició de dimissió va planar durant unes hores, fins que el mateix Homs va emetre un comunicat per matisar-se. Un episodi que va ser el preludi d’un nou pols entre socis de conseqüències encara imprevisibles.