CDC fa autocrítica pel 9-N
Conesa admet el desgast de les indefinicions sobre el procés i es ratifica en la convocatòria i en el sí-sí
BarcelonaMercè Conesa és una de les noves cares públiques de Convergència. L’alcaldessa de Sant Cugat, molt pròxima al nou coordinador general, Josep Rull, va ser promoguda com a portaveu del partit el 25 de juliol. Aquell dia l’expresident Jordi Pujol feia una confessió històrica: admetia que havia defraudat la hisenda pública. Tacava la seva biografia, però també enterrava per sempre la carrera del fins feia ben poc secretari general de CDC, el seu fill Oriol, i feia entrar el partit en un marasme que ha anat a més pels dubtes expressats la setmana passada sobre el 9-N. Conesa va fer ahir la seva primera aparició pública com a portaveu del partit a RAC1. No va evitar l’autocrítica per les vacil·lacions i, en la línia del que ha proposat Rull per girar full a l’afer Pujol i trencar-hi i sintonitzar amb les demandes ciutadanes, va apostar per refundar CDC. Tot plegat sense apartar-se d’una línia obertament sobiranista i que aposti també “per emfatitzar el discurs social” i introduir elements de regeneració.
En preguntar-li per Unió, que espera que Mas convoqui la consulta a finals de setembre per decidir-se entre el sí-sí -com voldria el sector independentista- o pel sí-no -com volia d’entrada Josep A. Duran i Lleida-, va indicar que el seu partit ha de “respectar” la tria dels seus socis però que CDC té clar que la seva opció és “el sí-sí”. Conesa va admetre que CiU pateix un “desgast” per l’acció de l’executiu, que governa en un context de crisi i en situació de majoria relativa, però també per “les indefinicions que han fet que molta gent” hagi perdut “la confiança” en el seu partit. Dimecres passat Mas va intentar tancar la polèmica després que ERC, ICV-EUiA, la CUP, Òmnium i l’ANC critiquessin que dirigents de CiU supeditessin a l’aval del Tribunal Constitucional el 9-N. Conesa va donar a entendre que declaracions com les del conseller Santi Vila, de CDC, la vicepresidenta Joana Ortega, d’Unió, i el president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el democristià Joan Rigol, posant en dubte el 9-N i parlant de “plans B” tenien a veure amb aquesta “pèrdua de confiança”.
Centrar-se a votar
Segons ella, cal no parlar “d’hipòtesis” i sí “centrar-se a votar”: “Hem arribat a un plantejament que és el dret a decidir i el 9-N, i Mas té un full de ruta molt clar”, va dir. Sobre això va insistir que les “incògnites de futur” si el TC veta la consulta “no es poden desvelar”, tot i que dirigents del seu partit i d’ERC preveuen dos escenaris: fer la consulta amb la llei catalana i digui el que digui el TC, o, en cas de veto, unes plebiscitàries que desembocarien en la declaració unilateral d’independència. Conesa va negar-se a “alimentar hipòtesis” i va indicar que, si hi ha veto, Mas reunirà els partits per parlar-ne.
El PP espera la “rectificació”
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, de CDC, també es va referir a la consulta. Va indicar que la llei que el Parlament té a punt i que s’aprovarà al setembre empararà el 9-N i que serà legal. Capgirant els arguments del govern espanyol va indicar que, si Madrid la prohibís, “seria molt greu” i estaria “prevaricant”. En la línia de Mas i Conesa, Trias va amonestar els que parlen de plans B o deixen en mans del TC la decisió: “El 9-N hi haurà una consulta i és un error donar imatge del contrari”, va dir al 3/24. Res a veure amb les apel·lacions que arriben des de Madrid. Javier Arenas, del PP, advertia ahir dels riscos del procés i instava CiU a “rectificar”.
ERC, en canvi, respira més tranquil·la després que CDC s’hagi refermat en el full de ruta. Ahir el president de la Fundació Irla, la dels republicans, l’exconseller Josep Huguet, va indicar que ara toca “unitat i fermesa” entre els partidaris del sí i es va mostrar satisfet de la col·laboració entre els republicans i CiU.