DRET A DECIDIR

El CATN explora la secessió sense acord amb l’Estat

Els assessors del Govern creuen que l’oposició estatal té “límits” i obren la porta a una intervenció de la UE

Oriol March
15/07/2014
4 min

BarcelonaCada dijous els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) es reuneixen per enllestir els informes encarregats pel Govern que han de bastir les característiques d’una hipotètica Catalunya independent. Ahir el seu president, Carles Viver i Pi-Sunyer, es va encarregar de presentar-ne quatre més: el procés constituent de l’estat català, el repartiment de drets i deures entre Catalunya i Espanya, la política monetària i la pertinença a l’euro, i l’abastament d’aigua i energia. És especialment rellevant, segons Viver i Pi-Sunyer, el que té a veure amb el procés constituent de l’estat català. “És el segon més important, després del que parla dels camins per fer la consulta”, va defensar el president del CATN, que va comparèixer amb el conseller de la Presidència, Francesc Homs.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Durant les pròximes setmanes el CATN mantindrà la seva activitat per presentar a temps els seus informes abans de la consulta prevista per al 9-N. Un dels que té molt d’interès és el de les relacions comercials entre Catalunya i Espanya, tenint en compte les amenaces de boicot que planarien sobre l’economia catalana en cas de proclamar-se la independència. Mentrestant, però, aquest és el contingut dels quatre informes que va presentar ahir el CATN.

Procés constituent

L’escenari de no-col·laboració té “límits”, sosté el CATN

El consell assessor defensa que hi ha dues maneres de constituir el nou estat català: a través de l’entesa amb Espanya o amb la seva bel·ligerància. El primer escenari requeriria un “protocol d’actuació” que permetria tenir el màxim de “seguretat jurídica” i “evitar incerteses”, mentre que el segon amaga un component imprevisible. El CATN, tot i això, defensa que la fèrria resistència de l’Estat té “límits”. “No pot adoptar mesures que suposin una suspensió dels drets i llibertats de les persones”, diu l’informe, que apunta que, si fos aquest el cas, “podria fins i tot intervenir-hi” la Unió Europea (UE). “La intervenció estatal forçosa pot presentar problemes molt difícils i complexos en la seva aplicació, que podrien comprometre notablement la seva eficàcia”, assenyalen els experts del Govern.

Quins passos ha de seguir la Generalitat per iniciar el procés constituent? “Negociar amb l’Estat les condicions de separació, buscar el reconeixement internacional, negociar amb la UE i els organismes internacionals les condicions de la incorporació del nou estat català i preparar internament la creació del nou estat”, apunta el CATN. En cas de proclamació unilateral d’independència, els assessors del Govern insisteixen que ni tan sols en aquest escenari cal renunciar al diàleg.

El CATN preveu aprovar una Constitució provisional i assenyala que serien catalans tots els residents a Catalunya. Si un ciutadà volgués renunciar a la ciutadania catalana i mantenir l’espanyola, conservaria tots els drets llevat dels polítics, com ara votar o accedir a càrrecs públics. Pel que fa a la llengua, i al marge del que establís la futura Constitució, caldria aplicar d’entrada el règim lingüístic vigent, en què català i castellà són llengües oficials a Catalunya.

Repartiment del deute

Els actius i passius auguren una negociació complicada

Els experts creuen que el més recomanable és una negociació entre Catalunya i Espanya per repartir-se els actius i els passius. “En cas que l’estat espanyol no volgués transferir algun dels seus actius, l’estat català no tindria cap obligació d’assumir el seu deute o l’obligació corresponent”, defensa el CATN.

Les negociacions per determinar el repartiment d’actius i passius, segons el CATN, es porten a terme a diverses bandes, que integren l’estat predecessor, l’estat successor, les autoritats monetàries internacionals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial), la Unió Europea -per exemple, a través del Banc Central Europeu- i certs organismes que representen els interessos dels creditors. Aquests s’agrupen en els anomenats Club de París i Club de Londres. Hi ha dos processos paral·lels de negociació: al Club de París hi ha representats els estats creditors i al de Londres hi ha les institucions financeres.

Pertinença a l’euro

Manteniment dins la moneda comuna tot i ser fora de la UE

Els experts assenyalen que el més convenient és que Catalunya faci servir l’euro, una moneda que es podria fer servir fins i tot en cas que quedi “temporalment” fora de la UE. El CATN apunta que caldrà crear un banc central català i una Autoritat Catalana d’Inversions i Mercats, i posa l’accent en la “rellevància” que té la “liquiditat” en el procés de transició nacional. Si hi ha problemes, sosté el CATN, és esperable que la UE actuï.

Aigua i energia

Suficients recursos hídrics amb la mirada posada en el futur

L’abastament d’aigua i d’energia és un dels informes més llargs de tots els que farà el CATN. Conclou que els recursos hídrics i energètics són suficients i defensa que és “primordial” garantir l’abastament en el procés de transició nacional, especialment en ports i aeroports.

Rajoy vol que la reunió amb Mas es faci pública

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, es veuran abans no acabi el mes de juliol. Així ho van avançar ahir fonts de la Moncloa, que també van apostar perquè la trobada es faci “pública”. La vicepresidenta, Joana Ortega, en una entrevista a Catalunya Ràdio, havia reclamat una entrevista “discreta”. L’executiu del PP, però, vol demostrar -sobretot de cara als seus barons territorials- que no manté un doble discurs ni atorga cap tipus de privilegi a Catalunya, quan falta menys d’un any per a les eleccions autonòmiques en moltes comunitats. Els populars insisteixen que la posició de Rajoy està fixada i és contrària a la consulta. Per això mantenen que han de ser CiU i el govern català els que han de fer marxa enrere en la pretensió de preguntar als ciutadans. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va demanar a Madrid que no posi “més bastons a les rodes” del 9-N. Amb qui ja es va reunir ahir el president espanyol és amb els representants de Societat Civil Catalana. Després de la trobada al Palau de la Moncloa, l’entitat va admetre la necessitat de fer més “integrador i atractiu” el projecte espanyol com a pas necessari per desactivar el referèndum.

stats