Aval als “excessos” del setge al Parlament

MadridLa protesta social que va irrompre el 15 maig del 2011 va trobar ahir en una sentència de l’Audiència Nacional un espai per refugiar-se de la criminalització dels espectres conservadors i de la repressió, sovint qüestionada, de les forces de seguretat. L’Audiència Nacional ha absolt d’un delicte contra les altes institucions de l’Estat, en concurs amb un altre d’atemptat a l’autoritat, els 19 acusats pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011, en plena efervescència del moviment 15-M. Però, més enllà de no trobar culpables els acusats, la sentència de la secció primera de la sala penal és un exercici de defensa de la llibertat d’expressió i del dret de reunió. Per això, els jutges arriben fins al context actual de crisi per avalar “certs excessos” en les protestes dels que volen garantir el seu dret a ser escoltats.

La decisió, però, no és la primera que avala les noves formes de protesta. Els jutges van dir que prevalia la llibertat d’expressió al davant del dret a la intimitat de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després d’un escrache de 20 minuts davant de casa seva. L’Audiència Nacional va rebutjar jutjar les concentracions al voltant del Congrés de Diputats, com volia el ministeri de l’Interior, perquè no hi havia delicte contra les altes institucions de l’Estat. I, a Andalusia, el Tribunal Superior de Justícia va exculpar el líder sindicalista Juan Manuel Sánchez Gordillo per haver dirigit l’assalt a un supermercat. El botí que va recollir es va destinar a famílies sense recursos i tenia com a principal objectiu cridar l’atenció sobre la situació d’extrema necessitat d’aquestes persones. Amb la llei de seguretat ciutadana de Jorge Fernández Díaz, totes aquestes conductes que els jutges no troben delictives tindran la seva corresponent multa, segons indica el text.

En la seva sentència d’ahir, els magistrats de la secció primera inclouen un paràgraf que probablement no escaparà de la controvèrsia jurídica i política. En aquesta part, afirmen: “Quan les vies d’expressió i d’accés a l’espai públic estan controlades per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l’exercici de les llibertats d’expressió o manifestació si es vol dotar d’un mínim d’eficàcia la protesta i la crítica, com a mecanismes d’imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta sobre el pluralisme, valor essencial, i que promou la lliure igualtat de les persones i grups perquè els drets siguin reals i efectius, com enuncia la Constitució en el seu títol preliminar”.

Menys dramatisme

La decisió de l’Audiència Nacional resta dramatisme, d’altra banda, als fets descrits per les acusacions. Els acusats es van limitar a posar-se davant dels diputats, van caminar darrere d’ells amb els braços enlaire o cridar consignes contra les retallades aprovades al Parlament. Els jutges troben tres motius per no trobar-les coercitives, almenys en la seva categoria de fet delictiu. El primer, que es tractava d’una manifestació convocada i publicitada. El segon, la responsabilitat de les autoritats, que van decidir el “tancament d’accessos, la no-delimitació de l’espai i les càrregues policials intermitents”. I, en tercer lloc, que els polítics ja havien “reflexionat” la decisió que adoptarien. Una condemna, diuen els magistrats, “enviaria un missatge als ciutadans de desincentivació de la participació democràtica directa en les coses comunes i de l’exercici de la crítica política”.

La decisió és especialment crítica amb l’actuació dels Mossos. Una “autoritat governativa”, assegura la sentència, que va esperar fins a “ben entrat el matí” per aixecar un cordó policial i permetre el trànsit de persones cap al Parlament. En aquest moment, els manifestants es van concentrar a la porta 7, “única via oberta, i la confrontació amb els diputats es va fer inevitable”, detalla la sentència. A més, els jutges neguen que la protesta alterés el normal funcionament del Parlament, ja que es va alterar l’ordre dels punts del dia però no es va suspendre definitivament el ple.

La sentència compta amb els vots favorables dels jutges progressistes Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez, que ha actuat com a ponent i, per tant, ha redactat la sentència. El tercer membre del tribunal, Fernando Grande-Marlaska, president de la sala penal i vocal del CGPJ a proposta del PP, va dictar un vot particular a favor de condemnar deu dels acusats. Finalment, només un d’ells ha sigut condemnat per una falta. Es tracta de José María Vázquez Moreno, que va pintar una creu amb esprai a l’esquena de la diputada i exconsellera socialista Montserrat Tura.

La Fiscalia demanava cinc anys i mig de presó per als 19 processats, mentre que el sindicat d’ultradreta Manos Limpias sol·licitava més de vuit anys. L’acusació particular també va estar integrada pel Govern i el Parlament de Catalunya. Durant el judici van declarar diversos dels diputats assetjats. També el president de la Generalitat, Artur Mas, que va assegurar que no havia viscut en la seva vida una situació de violència igual.