EUSKADI BUSCA LA PAU

Arnaldo Otegi: "El nostre trànsit ha estat llarg, però és irreversible"

Posició: "Manifestem el nostre rebuig i oposició política a l'ús de la violència armada". Futur: "L'esquerra abertzale primer assolirà el govern i després constituirà l'estat basc"

PRES INCÒMODE
 La direcció de la presó de Logronyo ha proposat castigar Otegi a 12 dies d'incomunicació per participar amb un àudio en un míting d'EH Bildu.
Antoni Batista
11/11/2012
6 min

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) es reafirma en el compromís polític pacífic, un cop superat el tràngol de la seva detenció. El polític de l'esquerra abertzale empresonat està convençut que el País Basc assolirà un estat propi i assegura amb fermesa que els presos no són negociables. Parla de Catalunya com d'un mirall en el procés sobiranista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Quina sensació li va produir el comunicat d'ETA de cessament de la violència, ara fa un any?

Van ser múltiples els sentiments que se'm van anar aplegant. D'una banda, vaig sentir una enorme satisfacció política i personal i, de l'altra, vaig tenir una sensació d'especial responsabilitat, ja que ara tocava demostrar que realment la nostra aposta per unes vies polítiques pacífiques era realment eficaç.

Què significa, políticament?

El trànsit d'una estratègia de caràcter político-militar a una estratègia pacífica en la confrontació amb els estats. Aquesta transformació està suposant una autèntica revolució intel·lectual dintre l'esquerra abertzale.

El 1992 Antton Etxebeste ja va teoritzar que el cicle militar com a mínim no es guanyaria, i que el terreny de joc seria la política. Per quines raons s'ha trigat vint anys a donar-ho per bo?

Els trànsits polítics en organitzacions revolucionàries necessiten temps, exigeixen un procés de debat i de persuasió, que en el nostre cas, a més a més, s'ha desenvolupat en unes condicions gens favorables d'il·legalització, persecució i repressió. El nostre trànsit ha estat llarg en el temps, però això garanteix la irreversibilitat del procés, ja que se sustenta en un llarg període en el qual hem construït unes bases molt sòlides. Ara hi ha qui ens retreu haver canviat massa tard i no haver-ho fet per convicció democràtica... És natural que es manifestin així si tenim en compte que ells només van necessitar uns dies o unes setmanes per passar de victorejar el Caudilloa ser demòcrates de tota la vida.

¿Va témer, en algun moment, que la tasca que s'estava fent se n'anés en orris per sabotatges de propis i estranys?

El principal sabotatge que vam patir va ser l'operació policial que va culminar amb la nostra detenció i empresonament, i que només tenia un objectiu: volien impedir que l'esquerra abertzale variés la seva estratègia. Feliçment, van arribar tard, perquè ja havíem disposat els mecanismes perquè fins i tot les nostres detencions, que esperàvem, no aturessin el canvi d'estratègia.

Si sorgís un grup que practiqués la violència en nom de l'independentisme, reivindicant-se o no ETA autèntica, quina posició prendria vostè personalment i l'esquerra abertzale en conjunt?

No imagino aquest escenari ni com a hipòtesi. En qualsevol cas, tant la meva posició com la del conjunt de l'esquerra abertzale seria contundent en termes polítics: manifestem el nostre rebuig i oposició política a l'ús de la violència armada per a la consecució dels objectius plantejats en el procés d'alliberament nacional i social d'Euskal Herria.

¿La fi de l'activitat armada d'ETA fa probable una majoria social i parlamentària independentista?

El cessament de l'activitat armada per part de l'organització ETA genera condicions d'entorn idònies per construir un gran Bloc Històric Independentista i d'Esquerra, que aspiri a disputar i a assolir l'hegemonia política, cultural i fins i tot electoral al País Basconavarrès.

La identitat basca majoritària se sent incòmoda a Espanya. Davant d'una més que probable hegemonia secessionista, ¿què faran perquè la identitat espanyola a Euskal Herria no s'hi senti incòmoda?

L'última vegada que em vaig entrevistar amb Jesús Eguiguren a la presó em va dir que les bases del seu partit [PSE] a Guipúscoa van viure amb certa intranquil·litat l'accés de Bildu al govern foral i als ajuntaments…, però que, passat un cert temps, s'havien sentit alleujats, i fins i tot sorpresos, perquè no havíem buscat cap tipus de confrontació identitària -en el tema de les banderes, per exemple- contra les persones que se senten espanyoles. De manera que li asseguro que nosaltres no tenim cap interès de tractar les identitats nacionals com els estats han tractat la nostra. En el futur estat basc la identitat comuna que tindrem tots els ciutadans s'anomenarà igualtat en l'exercici de tots els nostres drets civils, polítics i sobretot econòmics i socials.

¿Faria prevaler un front nacional independentista amb el PNB per sobre de la dialèctica poder-oposició?

Crec sincerament que estem immersos en una conjuntura històrica que ofereix grans oportunitats en matèria d'avenç en la recuperació de la nostra sobirania nacional, i alhora augura grans retrocessos en matèria social. Per nosaltres, les prioritats polítiques han de ser fixades amb claredat abans de parlar de pactes o aliances. Aquestes prioritats a Euskal Herria són: consolidar un escenari de solucions democràtiques al conflicte enfront dels enemics de la pau; avançar en la recuperació de la nostra sobirania com a poble, i finalment, fer front al model social que intenta imposar l'oligarquia financera i industrial.

N'hi ha que han aventurat que amb els resultats de l'esquerra abertzale i la seva trajectòria i carisma personal, més la "mandelització" per la seva condemna, el pot convertir en lehendakari en el futur...

M'entendrà que li digui que contestar en termes personals em pot semblar fins i tot un exercici de vanitat, que sempre procuro defugir. És cert, sigui com sigui, que quan vam ser condemnats, alguns mitjans de comunicació (Cope, Abc …) van manifestar la seva satisfacció perquè aquesta condemna m'impedia presentar-me a unes eleccions que, fins i tot, aventuraven que podria guanyar… Però ara li vull traslladar una convicció: l'esquerra abertzale, dins d'un gran front ampli popular i independentista, assolirà primer el govern i després constituirà l'estat basc. I això no és l'expressió d'un desig sinó una certesa.

Al procés irlandès de Stormont, Martin McGuinness va dir que els presos no eren negociables i sortirien. Amb l'autoritat que li dóna el fet d'estar pres, vostè respondria d'una manera semblant?

Buidar les presons és una mesura inexcusable en el procés de solucions que hem engegat i, en aquest sentit, podríem dir que aquest objectiu no és negociable. Una altra cosa és entendre que el diàleg i l'acord són estrictament necessaris per abordar dues qüestions fonamentals en el procés d'alliberament dels presos polítics bascos: el mètode -amb quines fórmules s'acorda la llibertat- i de quina manera és produeix l'alliberament. Aquestes qüestions han de ser objecte de negociació i acord.

Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, va dir a l'ARA que calia tenir generositat, acostar els presos i aplicar la legislació penitenciària amb tarannà garantista. És una opinió completament diferent de la que expressa l'Associació de Víctimes del Terrorisme. ¿Acceptaria parlar personalment amb Rosa Lluch?

Crec que és necessari distingir les víctimes de determinades elits que parlen en nom seu i que instrumentalitzen el seu lògic dolor en benefici dels seus interessos polítics partidistes. Ja vaig tenir ocasió de parlar amb una de les filles de Lluch en la presentació a Donostia de La pelota vasca , de Julio Medem. De manera que no tindria cap inconvenient a parlar amb ella, si vol. Penso que s'han d'habilitar canals de comunicació, directes o indirectes, per dialogar amb les víctimes que ho vulguin. Tenim pendent aquest diàleg, que seria molt beneficiós per a tothom.

Per la seva faceta filosòfica, hi entén de religions i d'ètiques. ¿No troba a faltar alguna reflexió moral sobre el final de la violència?

La reflexió ètica sempre ha estat present en les nostres reflexions. No parlo de moral burgesa, parlo d'ètica revolucionària, però no li oculto -perquè la hipocresia no forma part dels nostres valors- que han estat les raons polítiques les que han permès un grau més elevat de cohesió al voltant de la nostra decisió d'apostar per unes vies exclusivament polítiques i democràtiques.

Com va seguir la històrica Diada?

Amb molta emoció i amb molta solidaritat. Avui Catalunya està a l'avantguarda en la lluita per recuperar la seva sobirania. No permetin que ningú els robi el somriure, la il·lusió i l'ambició que van inundar els carrers l'11 de setembre. I no ho oblidin: si volen poden!

Què pensa que ha aportat a l'independentisme basc la gran manifestació catalana?

A nosaltres ens ha ofert un mirall per mirar-nos en dos sentits: el de ser conscients que el moviment popular, l'ANC, ha de jugar un paper central en el procés independentista, i, en segon lloc, que l'ocupació massiva i pacífica dels carrers és un esdeveniment que va provocar grans conseqüències polítiques. Si hi afegim el component en defensa d'un altre model social, la insubmissió i la desobediència, i una important presència institucional independentista, estarem resumint l'estratègia de l'esquerra abertzale.

¿Veu sinergies entre els processos similars d'Euskal Herria, Catalunya, Flandes i Escòcia?

Sens dubte, els exemples que cita formen part d'una nova onada independentista que no hem de deixar passar. Davant d'un estat com l'espanyol, que fa segles que rebutja totes les nostres ofertes d'acord polític i que, a més, ara només garanteix la nostra hipoteca econòmica, només hi ha una alternativa: la plena sobirania. Endavant, aurrera .

stats