Andrew Dowling: "No veig CiU liderant tanta ruptura, ni ara ni el 2014"

Andrew Dowling és professor d'història catalana i espanyola a la Universitat de Cardiff. Ara publica La reconstrucció nacional de Catalunya 1939-2012 (Pasado & Presente), un intent d'explicar com s'ha passat de la desfeta del 1939 a estar immersos en un procés sobiranista.

Per què ha escrit aquest llibre?

Volia explicar, des de la meva perspectiva, per què Catalunya ha arribat on és actualment: socialment, econòmicament i sobretot políticament.

A principis del segle XX hi ha dos grans moviments socials a Catalunya: l'obrerisme i el catalanisme. Com es relacionen?

Podem simplificar i dir que els dos moviments van ser oposats, i no hi ha cap dubte que la dreta catalanista va ser molt hostil al moviment obrer i que sectors de la CNT es van oposar al nacionalisme, però és massa simplista. El cert és que la CNT va teoritzar molt poc sobre la qüestió nacional -a diferència del leninisme- però al mateix temps s'ha de reconèixer que el moviment obrer, als anys trenta, s'expressava majoritàriament en català.

Vostè analitza el paper de l'Església durant el franquisme.

L'Església catalana va evolucionar sota el règim, cap a postulats més implicats en la vida ordinària dels fidels, en les condicions socials i també en el catalanisme. L'anticlericalisme català com a moviment de masses desapareix sota el franquisme. Ja a mitjans dels anys seixanta l'esquerra catalana veu l'Església com un aliat essencial.

Quin impacte té la immigració dels anys 60?

Ha donat a Catalunya un pes demogràfic molt important però alhora ha significat que la normalització de la llengua catalana no s'acabi mai. Per a mi l'impacte més gran va ser condicionar el projecte polític de pujolisme, que va ser molt caut als anys vuitanta.

Una de les grans sorpreses de la Transició és la victòria de Jordi Pujol el 1980. Com se l'explica?

Va ser al lloc adequat en el moment adequat. A finals dels 70 es va començar a veure que l'esquerra perdia el lideratge moral que havia tingut sota el règim i la Transició. Per mi, les eleccions del 1980 són més una enfrontament entre dreta i esquerra que sobre el catalanisme. Els empresaris es van mobilitzar molt contra el perill d'un govern d'esquerres... i la victòria de CiU era una victòria de la dreta, no del catalanisme.

¿El fracàs de l'Estatut del 2006 és el detonant de l'onada sobiranista?

No crec que sigui un fracàs en ell mateix perquè l'Estatut del 2006 és vigent... però va ser repetidament retallat en les negociacions. Diria que un protosobiranisme ja era a l'aire a partir del 2006, i la crisi econòmica li va donar una empenta forta. La decisió del TC va ser el cop de gràcia a l'autonomisme catalanista.

L'historiador Joan B. Culla creu que Espanya no negocia mai i que sempre ha perdut les seves possessions després d'una guerra.

El senyor Culla té raó però també es pot notar que Espanya està molt debilitada per la crisi. Rajoy no té tantes cartes per dir no perquè sap que el no només enforteix el sobiranisme. Tot depèn de si hi ha pressió internacional per resoldre la qüestió. Sense aquesta pressió, no veig Rajoy cedint sobre una consulta.

¿Vostè creu que seria millor fer-la abans o després de l'escocesa?

S'ha de recordar que Escòcia ha dit que mantindrà la monarquia, la lliura esterlina, que formarà part de l'exèrcit britànic, etc. En aquest sentit, el secessionisme català és més rupturista. Òbviament un no escocès tindria efectes negatius i per això seria millor que la consulta es fes abans. Però no veig CiU liderant tanta ruptura, ni ara ni l'any que ve.

Quines possibilitats veu que Catalunya esdevingui un estat independent?

Catalunya podria declarar-se independent demà mateix, esclar, però només seria una declaració unilateral sense cap efecte. Catalunya no té suport internacional, ni dins de la Unió Europea ni fora. De fet, els poders internacionals, els EUA, la Xina, l'Índia, o Rússia, no tenen cap interès en una Catalunya independent. Les elits europees pensen primer en la crisi i a salvar el neoliberalisme. I Espanya mobilitzarà tot el suport internacional, sobretot el de l'Amèrica Llatina, per bloquejar el reconeixement de Catalunya.