I el quart dia Bosch va treure el santcristo gros, Duran i Lleida

Barcelona"Si Josep Antoni Duran i Lleida no existís, l'hauríem d'inventar". Això deuen pensar els estrategues d'ERC cada cop que s'acosta una campanya electoral. El líder d'Unió és com l'home del sac per a aquell sector de l'independentisme tan convençut, però també un símbol de polític eternament enganxat al càrrec. La seva dilatada trajectòria i els seus constants dubtes a l'entorn del procés –últimament alimentats per l'impuls de la plataforma Construïm i els seus excessos a les xarxes– s'han vist encara més amplificats per la caricatura que se n'ha fet arreu, fins al punt de convertir-se en un dels principals flancs des dels quals els republicans poden qüestionar l'independentisme de CiU i el seu compromís amb el full de ruta pactat –que Unió per ara no ha subscrit–. Conscients que incomodar CDC o Artur Mas pot ser llegit com un atac a la unitat sobiranista –sobretot després de rebutjar la llista única–, els dirigents d'ERC apunten els seus dards sovint cap a Duran i Lleida. I ho fan com una malifeta simpàtica que la claca DUI de les xarxes socials tolera i fins i tot aplaudeix.

Tot i això, l'alcaldable d'ERC per Barcelona, Alfred Bosch, encara no havia gastat aquesta bala, malgrat que ja feia dies que estava preparada a la recambra. Les enquestes, però, no l'afavorien, així que s'acostava l'hora de treure el santcristo gros. Com en les anteriors eleccions, els republicans constaten que el nombre d'indecisos és molt més elevat del que ho era en comicis anteriors –cosa que fa les campanyes molt més útils per decantar la balança– i que, a més, la bossa més gran de dubtosos se la disputen amb CiU –les fuites cap a Barcelona en Comú són menors–. I les anàlisis postelectorals han assenyalat que en les anteriors confrontacions va ser sobretot ERC qui va portar l'aigua al seu molí, cosa que explica que finalment esdevingués segona força el 2012 –i CiU caigués més del previst– i que a les europees del 2014 s'imposés per davant de la federació. L'estratègia? Més enllà de la qüestió social i de regeneració, pel flanc nacional gairebé sempre ha abusat dels mateixos cops: "A ERC tothom és independentista, a CiU tenen Duran i Lleida...".

Curiosament, la seu de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) –on els candidats fan una roda d'intervencions a cada campanya electoral– sembla un espai propici per treure a escena el líder democristià. Hi va obrir foc el candidat a les europees, Josep-Maria Terricabras, el sisè dia de campanya fa un any, i aquest dilluns hi ha tornat Alfred Bosch, que fins ara havia tractat amb extrema delicadesa la resta d'alcaldables i partits. I això que Duran i Lleida li havia servit una centrada mil·limetrada feia uns dies quan va assegurar que Trias havia signat el compromís a favor de la independència amb l'ANC "a títol personal" i no en nom de tota la candidatura. El quart dia de campanya, però, els republicans ja han començat a picar on més cou: "Necessito saber si tots els regidors de CDC aniran darrere del que digui el president de Catalunya i Xavier Trias, i si també ho faran els d'Unió o seguiran Duran i Lleida".

Bé, doncs, ja s'ha obert la veda. Facin joc, senyors! (Els democristians, de fet, ja han respost).