Així es crearà la Hisenda pròpia abans del 2017
Artur Mas ha marcat per primer cop un termini per a l’estructura d’estat més important
Cap d’economiaEn els dos últims anys el projecte de muntar una Hisenda pròpia ha avançat de manera irregular: grans anuncis del Govern (com els acords per compartir informació fiscal amb les diputacions) han anat seguits de temporades de silenci, cosa que ha alimentat les especulacions sobre l’estat real del projecte. Esquerra, el partit amb qui CiU vol compartir una llista electoral única, fa temps que diu que s’avança massa lentament. Però el discurs que el president Artur Mas va pronunciar dimarts ha canviat el panorama radicalment. Mas va parlar d’un termini de 18 mesos durant els quals es redactarà la futura Constitució catalana. Però en aquest període també caldrà completar un sistema de recaptació i gestió tributària que pugui substituir la Hisenda espanyola. És, segurament, l’eina més important per permetre l’existència d’un nou estat.
Diverses persones que coneixen l’estat del projecte confirmen que l’anunci de Mas marca un abans i un després. Fins ara es treballava en un projecte sense terminis, però ara ja n’hi ha: en menys de dos anys la Hisenda catalana haurà d’estar en funcionament. “És molt ambiciós, complex i difícil -diu una d’elles-, però, si hi poses un termini, es pot fer”. Totes les fonts d’aquest article han demanat l’anonimat atesa la sensibilitat política del projecte.
Un altre punt on coincideixen les persones consultades és a dir que la Hisenda catalana no començarà a operar al 100% en cap cas. Què vol dir això? Caldrà tenir un sistema bàsic “que permeti rebre els diners dels contribuents i processar la informació que es rebi”, explica una font. La idea és que la Hisenda es vagi construint per parts. No es convocarà un gran concurs per adjudicar a una única empresa la creació d’un programa informàtic sobre el qual es basarà la futura agència catalana. Serà a la inversa: “La idea no és tenir un proveïdor únic, sinó que hi hagi empreses que vagin desenvolupant els diferents mòduls [del programa informàtic]”, explica una altra font. “Cada mòdul serà una peça separada que treballarà des d’una mateixa plataforma”. Posteriorment, els mòduls s’hauran de poder encaixar, com les peces d’un puzle. Aquesta estratègia té com a objectiu principal dificultar que l’Estat impugni el projecte. Potser no és una manera ortodoxa de plantejar-ho, però una persona que coneix el projecte defensa que “la Hisenda espanyola es va fer en trenta anys”. I afegeix: “Això és com una casa: no cal que ho tinguis tot per començar a viure-hi, el que és important és tenir unes bones parets, un bon sostre i els mobles i electrodomèstics imprescindibles”. Traduït a una agència tributària: que es puguin recaptar els impostos i gestionar la informació dels contribuents. “Ara cal un calendari per saber exactament quan cal tenir el sistema de gestió, quan necessites l’equip d’inspecció i quina recaptació necessites assegurar a partir del moment zero”, explica una altra persona.
Tot i que organitzar la Hisenda no és barat, el principal problema no seran els diners, sinó la gent. Les fonts expliquen que falten desenvolupadors que elaborin els mòduls del programa informàtic. I també falten tècnics tributaris. Tot i que hi ha prevista la incorporació de diversos tècnics, el personal previst actualment és insuficient. Per cobrir el personal necessari, una opció que es contempla és la de no incorporar nous funcionaris sinó acreditar professionals amb la formació suficient perquè puguin fer aquesta feina.
Sense tancament de caixes
Una cosa que descarten avui els coneixedors del projecte és que la Hisenda que es construeixi permeti fer un tancament de caixes, com s’ha rumorejat en alguna ocasió. Principalment, perquè consideren que la seguretat jurídica dels ciutadans i les empreses podria perillar.
Fa un any, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va presentar un informe que definia les dues úniques fases que viurà l’Agència Tributària catalana: la primera és l’actual, sota la legislació espanyola, que “caldrà respectar”. La segona serà un cop aconseguida la “sobirania fiscal”. A partir de llavors ja se seguiria la legislació catalana “encara que les negociacions amb l’estat espanyol continuïn”. Aquests informes són els que usa la Generalitat com a full de ruta cap a la independència. Per tant, en cap cas es preveu una fase intermèdia en la qual Catalunya encara estigui sota sobirania fiscal espanyola però decideixi violentar-la amb un tancament de caixes. Aquest és un dels punts en els quals Esquerra discrepa: “Mai tindrem un escenari en el qual l’Estat ens permeti gaudir de la nostra Hisenda: quan ho exercim serà perquè fem una cosa il·legal des del punt de vista espanyol”.