La poesia amagada en la ciència

Vimbodí I PobletLa tercera edició del Festival de Música Antiga de Poblet que impulsa Jordi Savall es va cloure amb una proposta exigent, no debades la Musikalisches Opfer BWV1079 ( Ofrena musical ) és una de les pàgines més cerebrals de Bach. El compositor alemany va convertir el repte llançat pel rei Frederic II de Prússia en forma d’un tema musical angulós i cromàtic en un monument impressionant a la seva saviesa contrapuntística. Bach va treure tot el suc imaginable de la curta melodia en un seguit de combinacions que inclouen una expressiva sonata per a flauta (l’instrument del monarca) i baix continu.

Els capricis de la programació han fet que una partitura no gaire escoltada per aquestes latituds hagi rebut en poques setmanes dues lectures de gran nivell. Si en el festival Bachcelona Ton Koopman (vell conegut del músic igualadí) i els solistes de l’Orquestra Barroca d’Amsterdam posaven un focus directe i potent sobre els pentagrames, la versió de Savall i un grapat selecte de membres de Le Concert des Nations aportava dosis extres de refinament en el so, subratllant la poesia implícita en cada fragment sense renunciar, per això, a la seva ciència constructiva.

L’articulació nítida de Pierre Hantaï en les peces per a clavecí sol va estar acompanyada per un impecable sentit de la progressió, per l’hàbil dosificació d’una tensió en el discurs que s’incrementava progressivament i que també va estar present en el magne Ricercar a 6 abordat pel conjunt. No menys precisos en els seus diferents diàlegs van estar Manfredo Kraemer i David Plantier al violí, Balázs Maté al violoncel, Xavier Puertas al violone, Jordi Savall a les violes de gamba i Marc Hantaï a la flauta, tot i que aquest va ser el més perjudicat per l’acústica (fins i tot a prop de l’escenari el so global era llunyà). Curiosament, per a les propines -sengles fragments de la Suite orquestral núm. 2 de Bach i de l’òpera Alcyone de Marin Marais- es va recórrer a l’amplificació en les primeres fileres, cosa que fa preguntar-nos si no ho va estar també durant tot el concert en la part posterior del temple. Fos com fos, l’imponent marc arquitectònic va ser un altre al·licient d’un concert magnífic.