Fa tres anys i plantem cara
D'UN TEMPS ENÇÀ em trobo cada cop més sovint l'expressió X + temps + enrere on jo faria servir fa + X + temps . Algunes notícies comencen dient "Tres setmanes enrere 300 persones van morir a Lampedusa" en lloc d'arrencar amb "Fa tres setmanes..."
La forma amb fa és l'adequada quan tirem enrere a partir del present. El fa fa indubtable que partim del present. Per contra, l' enrere crea dubtes i sembla que ens demani aclarir enrere respecte a quan, sobretot si el precedeix un nombre concret d'unitats de temps.
La connexió entre fa i el present és tan forta que permet introduir accions que encara es mantenen. I així, per exemple, puc dir que faig règim "des de fa un mes" però no pas "des d'un mes enrere".
No és igual, però sí comparable, la diferència entre des de i d'ençà (de) . Des de pot acabar en el passat, "Des del gener fins al març", mentre que d'ençà (de) només és correcte si acaba en el present.
Són diferències petites però vitals perquè la llengua sigui precisa. I per això qui fa sinònim el que no ho és perquè troba que enrere o ençà és més culte o genuí esmussa la llengua.
Fa tres anys -demà els farà- va morir Joan Solà, un home capaç de defensar com si li anés la vida petits matisos temporals com aquests, o com la subtil distinció entre d'aquí i d'aquí a que a l'ARA fa que escriguem d'aquí dos mesos però d'aquí a Cap d'Any .
Capaç, també, d'infondre passió als més mesells. Si em fessin dir quan comença el procés sobiranista, diria que va arrencar fa set anys, el dia que Solà va publicar a l' Avui un crit de dignitat des del mateix títol: Plantem cara .
