En el tancament de l’Editorial Moll
Dura tamen molli saxa cavantur acqua. És un vers d’Ovidi que Francesc de Borja Moll pare va adoptar com a lema de la seva editorial, que es va dir i es dirà sempre Editorial Moll. Es pot traduir així: “Tanmateix, les dures roques són foradades per l’aigua”. És un vers, doncs, que parla a favor de la tenacitat, i del natural desenvolupament de les coses.
Tenacitat i abnegació, a més de talent i rigor, van ser les qualitats que li varen fer falta a Francesc de Borja Moll pare per crear un segell editor en llengua catalana de referència en plena República i fer-lo surar durant els anys de la Guerra Civil i les quatre dècades de satrapia franquista. Les mateixes qualitats que li han fet falta al seu fill, igualment dit Francesc de Borja Moll, per donar continuïtat a l’empresa. Fins ahir.
“Des de l’any 1934 al servei de la nostra cultura”, era l’altre lema que figurava a les caixes i a la paqueteria de l’Editorial Moll. Un lema d’una estricta certesa, tant pel que fa a la data com pel que fa a la vocació de servei. Sense l’Editorial Moll i els més de mil títols que componen el seu catàleg, seríem orfes d’obres cabdals de la cultura catalana signades per autors com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Salvador Espriu, Joan Mascaró Fornés, Gabriel Alomar, Josep M. Llompart, Miquel dels Sants Oliver, Vicent Andrés Estellés, Baltasar Porcel, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera, Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Maria Antònia Salvà, Salvador Galmés, Maria Antònia Oliver, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i, per descomptat, Antoni Maria Alcover o el mateix Francesc de Borja Moll pare, responsables de la tasca titànica i imprescindible del Diccionari català-valencià-balear, més conegut com a Diccionari Alcover-Moll. Això per no fer una llista exhaustiva que ocuparia diversos articles de l’extensió d’aquest.
El patrimoni Moll és un dels més rellevants de la cultura catalana moderna, i no sé quina mena d’iniciativa s’ha de dur a terme per no permetre que es perdi com s’ha perdut l’editorial, però és obvi que alguna cosa s’ha de fer. No ens podem permetre prescindir-ne. Mentrestant, em permeto reproduir el missatge de comiat que han enviat el gerent i la directora de producció de l’editorial, respectivament Antoni Moll Echeto i Susanna Moll Kammerich, amb els quals vaig tenir l’honor de treballar durant uns quants anys de la meva vida i de l’editorial. Per a un segell que tota la vida ha viscut lligat a la llengua i la cultura catalanes com les flames a la fosca, han triat per dir fins aviat (que no adéu) als seus clients i lectors unes paraules d’un mallorquí argentinitzat que es deia Jorge Luis Borges, i que fan així: “ Hay qui enes no pueden imaginar un mundo sin pájaros, hay quienes no pueden imaginar un mundo sin agua; en lo que a mí se refiere, soy in capaz de imaginar un mundo sin libros”. Una abraçada a en Toni, na Susanna, en Miquel, en Joan, en Toni Galindo i, per descomptat, a en Xesc Moll. Com diu la cançó, We’ll meet again, some sunny day.
