El meu regne per un elefant
Iperdonin, lectors, el títol, però és que no l'he pogut evitar. Ja ho devien llegir ahir a l'ARA: "La polèmica sobre el safari del rei obre el debat sobre l'abdicació". I això vol dir que aquest serà l'únic debat possible. No es planteja el debat sobre la monarquia. L'únic que es planteja és el de l'abdicació. Només podrem preguntar-nos la conveniència que en Joan Carles I li cedeixi el ceptre a l'hereu, però no podrem preguntar-nos la conveniència de tenir un hereu. Suposo que tots aquells que deien -no fa gaire- allò de "jo no sóc monàrquic, però sóc joancarlista" ja estan emplatant la frase nova, acabada de sortir de la Mycook. És aquesta: "Doncs mira... prefereixo en Felip fent de rei que en Bono fent de president de la República". El populatxo, en canvi, recordarà l'Eugenio quan deia: "¿Hay alguien más ?"
A mi, mantenir uns monarques que empalmen les vacances de Setmana Santa amb unes altres vacances a Botswana i Grècia, no em sembla gaire útil. És per això que trobo que la millor opció és que els monarques siguin optatius. Només es tracta que a la declaració de la renda hi hagi una casella sota de la de l'Església: la de la monarquia. Hi haurà comtes, marquesos i monàrquics en general que voldran seguir fent reverències. Molt bé. Doncs a marcar la casella de la monarquia i a pagar, de la mateixa manera que hi ha qui té un canal de pagament per veure el Barça. Pagar els donarà dret a admirar-los mentre desfilen, mentre fan regates, mentre s'accidenten amb armes de foc i fins i tot mentre van al ballet... I sobretot, els donarà dret a veure abans que ningú el One Man Show que ofereix el rei cada Nadal. Els que no paguin podran destinar la pasta a finalitats benèfiques, com ara les protectores d'elefants. Jo prefereixo en aquests moments pagar la casa d'un elefant que la casa del rei.
