El prestigi de la normativa

Un lector em fa saber que, avisat que al seu programa electoral hi havia faltes, el PSC l'ha revisat, però amb això no ha millorat la imatge perquè el revisor se n'ha deixat un 80%.

El de CiU tampoc és cap model. Trobo aquesta perla a la pàgina 40: "Malgrat l'actual situació financera de la Generalitat ens comprometem a que quan es normalitzi la mateixa, el termini màxim de pagament [...] es vagi aproximant als 30 dies".

I al final t'adones que la normativa gairebé només la domina un petit exèrcit de correctors que fa el que pot per dissimular que bona part de l'elit del país, educada en escoles que reten culte a la catalanitat i l'excel·lència, no l'ha acabat d'assimilar.

Els blogs i els tuits, que ningú corregeix, mostren que el líder més catalanista afirma que s'ha criat en la pertinença a "allò col·lectiu" i crida els militants a la manifestació "a la que Convergència participarà". Què cal esperar, doncs, de les escoles públiques dels barris deprimits, on el català és un exotisme?

Però no crec que tants errors en certs punts de sintaxi -com ara el relatiu compost o la caiguda de preposicions- s'expliquin només per deixadesa. Són punts en què la norma de Fabra no és realista: confon evolució amb interferència i fixa una correcció antiintuïtiva.

Flexibilitzar-los farà més raonable i factible que exigim després un ús públic impecable. Una llei només té prestigi si s'obeeix però la millor estratègia per aconseguir-ho no és la repressió sinó fer-la més sensata.

Si no volem estar sempre flagel·lant-nos, a més d'exigir i formar, caldria actualitzar la normativa seguint les pistes que ens ha deixat Joan Solà.