Qui paga l’Estat Islàmic?
Cada dia, l’Estat Islàmic mata i tortura desenes de persones als llocs que ocupen. Però saben perfectament que per als europeus i els americans aquestes morts queden en benefici d’inventari. Volem vendre al món la tradició liberal i il·lustrada, però a l’hora de la veritat seguim regits pel vell principi dels nostres i els altres. Només reaccionem quan els morts són de la família. Els vídeos de l’execució de dos periodistes americans són l’expressió d’una cultura política que el Roto ha descrit amb una frase insuperable: “Vaig estudiar religió en un escorxador”. La política del terror és una política d’intimidació. El seu objectiu és portar el pànic al mateix centre d’Occident, per fer creure que es disposa d’una força molt superior a la que realment es té. Així es van triar les víctimes, el botxí i l’escena. Dos periodistes americans per burlar-se dels nostres valors i assenyalar que tots som potencials objectius del seu xantatge. Un botxí anglès per portar la por als nostres carrers: es formen entre nosaltres, poden venir a matar-nos a casa. Una execució en l’aridesa del desert, on no hi ha altra llei que les ordres de l’assassí: ara agenolla’t, ara llegeix, ara et mataré.
L’opinió pública occidental ha descobert el mal. Els governs han començat a gesticular: mobilització de l’OTAN, armament per als kurds, renovades aliances. De cop, Al-Assad i els aiatol·làs iranians han passat d’enemics a potencials aliats. Tots parlen d’assumir responsabilitats. Però tots passen de puntetes sobre la qüestió central: qui paga l’Estat Islàmic i el terror jihadista en general? Es retreu a alguns governs que paguin rescats, però això és la xocolata del lloro. El problema és en els estats que els donen diners i suport, precisament per tenir Occident a ratlla i sota xantatge. Però cap govern gosa plantar cara als països del Golf que amb una mà alimenten el salafisme i financen el terror i amb l’altra reguen els negocis d’unes elits occidentals fascinades pels oasis de gratacels al desert. Els noms d’aquests països segueixen lluint a les samarretes de distingits equips esportius occidentals. Ningú protesta.
