Jo no ho volia saber

Jo no ho volia saber
i Xavier Roig
11/07/2014
3 min
14
Regala aquest article

Definitivament, estem condemnats a la no regeneració de la vida pública. Des de dins no la regeneraran, per descomptat. Després de Sabadell i Torredembarra, entre d’altres, ara li toca a la Federació Catalana de Municipis (FCM). Jo, ja ho deuen haver intuït per alguns articles meus, sóc totalment oposat al sistema municipalista espanyol -que és el nostre-. Atenció!, que algú saltarà ara dient que quan siguem independents, bla, bla, bla... No m’ho crec. Perquè no hi ha excusa. Quan algú -persona o col·lectiu- deixa les seves obligacions per més endavant no havent-hi cap motiu per ajornar-les, la desconfiança està justificada. I crec que no sóc l’únic que desconfia. Alguns creiem en la independència de Catalunya, però ens malfiem de la classe política que l’ha de materialitzar. La seva nul·la vocació de regenerar-se no augura res de bo. El país independent que en pugui resultar m’inquieta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El nostre sistema municipalista està especialment dissenyat per poder ser corrupte. I si bé això no vol dir que tothom aprofiti l’oportunitat per ser-ho, la realitat és que les possibilitats hi són. Consistoris sense cap control. Abillats de falsa democràcia (petits i ridículs Parlaments amb oposició, mocions de censura, etc.), quan la realitat és que l’alcalde pot governar un ajuntament com si fos un petit Mussolini -no li cal, si vol, convocar cap ple-. I és que totes les nostres institucions ensopeguen amb l’error més bàsic: estan dissenyades per funcionar satisfactòriament si, per sort, els que estan al capdavant són honestos i treballadors. Però el sistema no garanteix, en cap cas, el funcionament transparent i eficaç. Se’ns demana que dipositem les esperances en les persones únicament. I confiar el funcionament de les institucions a la rifa que al capdamunt hi hagi algú íntegre, ja em perdonaran, és de poca-soltes.

Tot plegat seria digerible si es detectés una vocació regeneradora. Arran de tots els escàndols que estan tenint lloc, ¿vostès han sentit a algú demanar perdó? L’arrogància és insultant. És en afers com aquests quan es detecta el nivell d’una classe política.

Esclar que tots aprofiten els nous aires que fan befa de la justícia. No respecte a les institucions únicament, sinó respecte al concepte mateix de justícia. La moda actual consisteix a pretendre girar full amb simples propostes com ara: “Torno els diners, i deixem-ho córrer”. Proposen fer un capmàs. És així que es vol liquidar l’afer de la malversació a Caixa del Penedès. I és així que es volen fer oblidar les irregularitats de la FCM. Si no t’enxampen, fantàstic. I si t’enxampen, mal menor: et quedes sense el botí i prou. El candidat a liderar el PSC (per cert, bonica renovació!) diu que ara ja han fet net a la FCM. Pregunta: i què passa amb les males actuacions passades, quan, precisament, el senyor Iceta i els seus dominaven totes les institucions catalanes? Si no fos perquè tot això està tenint lloc de veritat, diria que estem davant un film de Scorsese.

Aquest columnista té amics a Sabadell. I de la mateixa manera que aquests amics lloen la figura del desaparegut i enyorat alcalde Antoni Farrés (torno al que he dit més amunt: a Sabadell van estar de sort durant vint anys), també sempre els ha semblat que el senyor Bustos era un individu poc clar i centre de negocis tèrbols. Una sensació falsa? Jutgin-ho vostès. Esperem que la justícia també hi digui la seva. Bé, el cas és que ara els alcaldes de la FCM diuen que confiaven en Bustos. Un cop més, insulten la nostra intel·ligència -que és el millor que poden fer per aconseguir la desafecció del contribuent-. Asseveracions d’aquest tipus ens obren dues possibilitats: o aquests alcaldes són uns irresponsables i uns galtes, o be no són prou intel·ligents. Ho deixem així? Al senyor Bustos no el va posar la CIA al capdavant de la FCM.

Per acabar-ho de rematar, sembla que la doctrina que defensa la innocència de la infanta Cristina ha generat jurisprudència. Sobretot per ser utilitzada en els casos en què es pretén ignorar la procedència dels diners. La infanta comprava coses i pagava serveis amb uns diners dels quals “desconeixia l’origen”. Ara resulta que aquests alcaldes ignoraven la il·legalitat amb què la FCM els pagava els diners. No sé què és pitjor, si creure’ls o no. Si ens els hem de creure, queda demostrat que el descontrol, la falta de coneixements i l’absència de rigor constitueixen la tònica general. ¿És així com aquests alcaldes dirigeixen les institucions del seu municipi?

Fa temps que dic que aquesta recessió també és útil, però que potser serà curta i no arribarem a fer net del tot. ¿Podrem mai destapar les irregularitats que han sumit aquest país en la misèria econòmica i moral?

stats