"Per quan la independència?"
Una pregunta tan simple com la del títol planteja un munt d'incògnites... lingüístiques. (Les polítiques les deixo per a altres columnistes.) Té diferents versions: "Per quan una donapresident?", "Per quan una vaga general?" I en tots els casos la veig poc genuïna. Hi sento "¿Para cuándo...?" al darrere.
El primer dubte és si ha de ser "Per quan..." o "Per a quan..." I la resposta dependrà de si seguim la norma clàssica sobre el per/per a -la que avui subscriu l'IEC- o bé la de Coromines/Solà.
En el primer cas, ha de ser per a -hi ha una clara idea de destinació temporal-. I en el segon, per , seguint el principi d'escriure sempre per (l'únic que diem i intuïm bona part dels catalanoparlants) allà on l'alternança amb per a no comporta cap canvi de sentit.
Però dir "Per a quan la independència?" no fa la frase natural com sí que ho són -deixant de banda si optem per per o per a - "Un amic és per (a) quan van mal dades" o "Fem racó per (a) quan serem vells" i, fins i tot, "Per (a) quan ho vols?"
El que la fa estranya no és, doncs, el fet que el quan sigui interrogatiu, sinó més aviat el fet que el per (a) no depengui d'un verb explícit. Deu ser una el·lipsi que el castellà tolera i el català no.
Però en el cas de preguntes com la del títol jo optaria per un ús del futur que fa innecessari aquest per (a) . "Quan tindrem la independència?", "Quan hi haurà una dona president?" o "Quan es farà una vaga general?" és com penso que ho diem en català.
