Pot semblar un acudit d'humor negre, però és la pura realitat. Despús-ahir, diumenge, durant l'habitual missa que el Sant Pare ofereix en el Dia del Senyor, al papa Francesc se li va acudir deixar anar dos coloms blancs per demanar la pau a Ucraïna, un país que, en efecte, necessita pau, i, ja posats a demanar, democràcia (en aquest sentit, no és l'únic).
El cas és que el Vaticà, que en aquesta mena de coses hi té la mà trencada, ho havia preparat tot bé per a les rogatives. En el moment adequat, al balcó de la plaça de Sant Pere hi varen aparèixer un nen i una nena que flanquejaven el papa Francesc i que sostenien, cadascun, un colom de la pau. En el moment convingut, quan el summe pontífex va haver formulat davant Déu els seus millors desitjos per a Ucraïna, les criatures varen deixar anar els coloms, que varen sortir volant amb tota elegància. Llàstima, ai las, que en aquell mateix moment volessin per allà un corb i una gavina, que de seguida es van llançar en picat damunt dels dos coloms i de poc que no se'ls van cruspir. Afortunadament, els dos animalons van aconseguir, com diria el mestre Puyal, escapolir-se de l'escomesa: això sí, no sense deixar-hi un grapat de plomes i el pensament que, després de tot, potser s'estava millor dins la gàbia que exercint el paper de representants de l'Esperit Sant.
Una anècdota, al cap i a la fi, però que no deixa de dur a la imaginació idees de mal auguri. No tinc cap problema a admetre que sóc dels que els cau bé el papa Francesc, per molt que una certa carcúndia l'acusi de frívol i un cert progressisme el titlli de populista. Fa tot l'efecte de ser un home de fe que, precisament perquè ho és, no s'acaba de creure el seu suposat i infal·lible paper d'interlocutor de Déu a la Terra i que, per això mateix, intenta actuar des d'una postura molt més humil però molt més assenyada: com una persona raonable, que ja és molt. Ara bé, també demostra que és plenament conscient que té entre mans un missatge simbòlic d'una importància extraordinària. I per això fa gràcia, i al mateix temps sap greu, que el dia que es decideix a emetre un missatge simbòlic apareguin dos ocellots rapinyaires a aixafar-li la guitarra.
Les lectures -també simbòliques- de possibles mals averanys són, en aquest cas, excessivament fàcils. ¿L'atac de la gavina i el corb contra els coloms blancs és una representació del futur imminent d'Ucraïna? ¿O potser d'Europa sencera, tan violenta, decadent i descreguda? Volem pensar que no, però el cert és que ara mateix Ucraïna es troba en un cul-de-sac: molt diferent però no menys imperatiu del que pugui estar a punt de viure Catalunya, en vista de les conclusions de la convenció del PP del cap de setmana passat. Democràcia versus autoritarisme: al cap i a la fi, aquest és l'argument sobre el qual ha girat sempre la història d'Europa. Vulgui el colom de la pau que la gavinota rapinyaire que sobrevolava diumenge la plaça de Sant Pere no fos una anticipació de la visita que ahir havia de fer Mariano Rajoy a Roma.
