Els benintencionats maleducats

Diumenge, el Portaveu dels Desfavorits participa en una taula rodona radiofònica per explicar la tasca social que duu a terme. S'asseu a la cadira que li assignen, entre la sociòloga i l'expolític, i mentre la locutora els recomana que parlin a prop del micro ell no escolta. S'adreça a l'expolític: "Perdoni, necessito un full i un bolígraf!" L'expolític se'l mira, astorat. "Només tinc els meus..." El Portaveu dels Desfavorits toca l'ase: "Doncs no sé com ho farem, si no em poden ni donar un boli..."

Com que no ha escoltat el que deia la presentadora, quan el saluden fa un "Bon dia" massa lluny del micro i no se'l sent. Tampoc no ha estat atent quan la productora li deia que, abans de la taula rodona, el cuiner del programa explicaria com es fa el suquet de peix. De manera que, a mitja recepta, aixeca el dit, impacient. La presentadora s'imagina que l'home vol aportar alguna cosa sobre el sofregit, i com que no hi ha res que exciti més els locutors que les interaccions li dóna la paraula. "Doncs jo només volia dir que als meus menjadors socials no s'hi fa suquet de peix. Perquè mentre els poderosos mengen suquet de peix, d'altres passen gana..." El cuiner somriu i dóna la recepta per acabada. No vol semblar un burgès fart de suquet de peix. L'altre, en canvi, sembla satisfet d'haver-lo ben fotut. Treu el mòbil de la butxaca i escriu un tuit.

Vivim uns temps en què els abanderats de la veritat i de les bones intencions, els portaveus del poble , poden ser maleducats, poden ser cursis, poden ser grocs, bàsics, demagògics, populistes, ignorants, orgullosos o fatxendes. Poden dir que tots els banquers són imbècils, que tots els polítics són corruptes i que tots els periodistes s'han venut al sistema, que tindran els aplaudiments garantits. No estic en contra del que prediquen, però sí que prediquin. Suplico portaveus intel·ligents. Reclamo, com Eugenio, "si hi ha algú més".