Wert i el bou d'en Patufet
El ministre Wert, que defensa els toros com a "bé cultural", ens ho va posar difícil l'altre dia a tots els lingüistes dels mitjans quan va recórrer a un vers del poeta Miguel Hernández per descriure la seva pròpia naturalesa indòmita.
El vers, del poema 23 d'El rayo que no cesa, diu "Como el toro me crezco con el castigo". Però ell, fent-lo més castís i personal, va dir "Soy como un toro bravo, me crezco con el castigo".
Potser hauria sigut més prudent deixar que el lector apreciés en estat verge una imatge tan lírica i sagnant. Però la inèrcia ens va empènyer a traduir-la i això va evidenciar com és de difícil expressar en una llengua de fenicis sentiments tan nobles.
El nucli resistent és el maleït verb crecerse, una bèstia negra del periodisme en català. No té cap equivalent sempre vàlid, i sovint costa trobar-ne un de satisfactori, cosa que explica que de vegades es deixi i que podria acabar fent que ens plantegem si no s'ha d'acceptar.
Remenant l'hemeroteca de diaris bilingües, constato el gran esforç d'enginy que s'està fent per evitar-lo. Si és un músic, se supera. Si és el Tea Party, va a més. Si és Zapatero, revifa. Si és el Madrid, agafa ànim. Si és l'Atlètic, s'espavila. I si és CiU, s'envalenteix.
I si és Wert? Si és Wert es fa fort, s'infla, s'envalenteix, revifa, creix o s'embraveix. Tots tenen coses bones, però jo diria que els que van deixar "creixo amb el càstig" no s'hi van escalfar gaire el cap.
Nosaltres, com El Periódico, vam optar per s'embraveix i eliminar un brau redundant i que ja no era al vers original. Reconec, però, que la versió "m'inflo amb el càstig" té la gran virtut de fer-nos veure Wert com el bou d'en Patufet que va acabar fent un pet.
