Tota la feina de les AMPA
Ho expliquem avui al diari: la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) premiarà les millors AMPA. Abans eren les APA i des de fa uns anys, fent justícia a la presència majoritària femenina, es diuen AMPA. Sense elles, moltes escoles quedarien coixes. La idea de comunitat escolar se'n ressentiria. Gestionen activitats extraescolars i menjadors, donen formació als pares, organitzen festes i vehiculen la relació de les famílies amb els mestres. S'han fet imprescindibles. Cada cop reben menys ajuts públics i cada cop ajuden més elles per cobrir els buits que deixa l'administració: compren llibres, avancen beques menjador... En època de retallades, ja són imprescindibles.
En un món ideal, no haurien d'assumir tantes responsabilitats. ¿Us imagineu que el menjador d'una residència de gent gran el gestionessin els familiars dels avis? No, esclar. Però és que les AMPA no són fruit d'una planificació global escolar, sinó que responen al moment històric d'una Transició optimista caracteritzada per l'"entre tots ho farem tot". L'òptim seria que aportessin un plus, però que no en depengués la gestió de tantes hores de presència dels alumnes a l'escola. L'administració, amb uns recursos minvants, hi ha acabat recolzant massa. El que era un complement ha esdevingut estructural. I cal recordar que les AMPA tenen totes les virtuts de l'entusiasme amateur, però també els defectes.
El premi de la Fapac farà justícia a molts esforços. Però potser el premi l'hauria de donar la conselleria d'Ensenyament. I el millor premi seria que un dia fossin menys necessàries per poder anar més enllà d'una feina de suplència.
