Tolerància

La tolerància és la capacitat de suportar que els altres pensin de manera diferent en creences que es barregen amb els fonaments de la nostra identitat. Situant-se en el punt mitjà entre l'ortodòxia dogmàtica i el total relativisme crea l'equilibri necessari perquè la civilització avanci.

Neix d'una doble humilitat: saber que no hi ha vies d'accés directe a la veritat i reconèixer que sense certeses provisionals no sabem viure. Permet entendre, doncs, que la condició humana ens condemna a anar pel món brandant veritats aparentment incompatibles que es complementen i enriqueixen convivint en la dissidència.

Com més profundes, fermes i inefables són les nostres creences, més equipats estem per practicar-la. Com més superficials, vacil·lants i explícites, més necessitem afirmar-les agressivament contra les dels altres.

Per això tota creença la posa en perill si en lloc de combregar amb el seu esperit ens arrapem a la seva lletra. I, pel mateix motiu, en tot el que creiem hi ha sempre una essència en la qual no podem ser tolerants sense ser còmplices dels miserables.

Res no la fomenta tant com conèixer algú que creient coses molt diferents acabem constatant que, en certs sentits, és millor que nosaltres. Per tenir aquesta experiència, cal primer ser capaç de conviure-hi prou temps amb una mirada neta. No és necessari, però, agafar la màquina del temps ni anar gaire lluny: ho poden fer ara i aquí, per exemple, un català independentista i un espanyol del PP.