Teories conspiratives suggerents
El títol sembla impecable. Jo no en tocaria ni una lletra. Però el jove redactor que l'ha escrit s'aixeca i em demana si el pot deixar. "Sí, esclar, per què ho preguntes? Que no et sona bé?" "Sí -em diu-, em sona perfecte, però el corrector em subratlla conspiratives i suggerents , i al diccionari no hi són".
En vaig parlar fa un any i ara hi torno. Les TIC allarguen tant l'ombra del diccionari normatiu que cal més que mai tenir criteri per no deixar que ens intimidi. I caldria -també més que mai- que els seus responsables el revisessin sovint per estar a l'altura del poder que els dóna el món digital.
L'IEC, sense potser ser-ne conscient, sembra el dubte en milers d'usuaris inexperts alhora que fa servir conspiratiu i suggerent en les seves pròpies publicacions.
I és lògic, perquè són dos adjectius clarament ben formats. El català té uns sufixos -iu , -ent que igual que permeten curatiu , il·lustratiu , reiteratiu , etc. i sorprenent , pertinent , avinent , etc. també permeten conspiratiu i suggerent . Perquè entrin al diccionari cal, a més, que l'ús els avali, i ho fa sobradament.
I ja sé que disposem d'equivalents normatius. En el primer cas, conspiratori ; i en el segon, suggeridor i suggestiu . Però té sentit tancar la porta a la variant més usada?
Al DIEC1 no hi havia fascinant . Només fascinador . Al DIEC2 ja hi és. Però les coses fascinants ho eren tant fa 17 anys com ara. I ara ja són tan suggerents com el dia que aquest adjectiu entri al diccionari normatiu.
