Soroll que fa passar les ganes de parlar

Quina llàstima la capa superficial de desqualificacions, insults i provocacions infantils que envaeixen les xarxes i pretenen monopolitzar els comentaris de webs. Perquè són només una escuma, i tapen autèntiques perles, gent amb ganes d'opinar i amb moltes coses a dir. Gairebé sempre els lectors milloren els articles, no només per la riquesa de les veus, sobretot perquè a vegades en saben més, en són experts o en tenen experiència directa. Ahir us demanava punts de vista sobre com parlar del suïcidi als mitjans, i alguns dels comentaristes tenien familiars que s'havien tret la vida, i en parlaven amb naturalitat, des de l'experiència, donant consells molt útils i molt de veritat. El món avança gràcies a la cocreació, les activitats compartides, el coneixement creuat, i el món dels mitjans ha d'acabar d'endreçar, moderar i enfortir les maneres amb què els lectors hi poden dir la seva. Tot sovint he de convèncer gent que es llegeixi els comentaris dels articles als mitjans, que n'apreciï el valor. També als propis autors, que sovint acaben sobrevivint a base de no llegir-los, per no tenir disgustos, sobretot en espais on no hi ha filtres. Estan espantats o simplement desanimats, se n'aparten de la mateixa manera que fuges de la baralla al mig del carrer, dels crits. És injust perquè són pocs, i sovint sense identificar, els que fan aquest soroll. I sap greu perquè sota d'aquesta escuma s'hi amaga el tresor del diàleg, del debat, de les aportacions més valuoses. És quan et sents privilegiat de dir coses en altaveus sabent que hi ha algú a l'altra banda, i que compartirà amb tu el que sap i el que pensa, amb respecte i ganes de convèncer, d'argumentar, d'aportar.És la manera més intel·ligent i més plaent d'avançar. Un luxe anomenat diàleg.