Sobretot que el món no ho sàpiga
La Unió Europea us expulsarà. Aquesta va ser la primera amenaça que va rebre el procés cap a l'estat propi, de fonts espanyoles. Inicialment era un espantall disfressat de preocupació, com aquell que t'avisa pel teu bé. Per tant, el primer que va internacionalitzar el cas català va ser Espanya, utilitzant la Unió Europea com a impossibilitador. Això que voleu fer no es pot, i no és cosa nostra, és d'ells. Ahir l'eurodiputada del PSC Maria Badia va ser castigada pel PSOE per haver suggerit en una carta a Brussel·les que el diàleg era millor que les provocacions de Vidal-Quadras i les crides a l'ordre militar. I li van explicar el motiu del càstig. "Se m'ha dit que no es pot internacionalitzar el conflicte". Tinc molt males notícies per a Rubalcaba: el conflicte ja està internacionalitzat. És més, castigar una eurodiputada per haver fet una carta sobre el conflicte encara internacionalitza més el conflicte, de fet genera un altre conflicte, d'ordre intern del partit, i el fa internacional, també. I és que, en general, el món està molt internacionalitzat, tot ell. Això ho té. Cada cop costa més que la gent no es comuniqui, que el que passa en un racó de món no arribi a l'altra punta. Ja no n'hi ha prou controlant quatre o cinc corresponsals, hi ha més fonts. Les xarxes socials tenen defectes i creen petites impunitats, però acaben amb la gran impunitat del control de la informació. Han creat una generació de gent suspicaç, que quan veu que algú fa esforços perquè no se sàpiga una cosa, encara hi té més interès. I quan s'adonen que un estat pressiona per impedir que el món sàpiga coses, dedueix que el món ho ha de saber. Amb desinternacionalitzadors de l'habilitat de Rubalcaba i companyia, el conflicte té garantida la internacionalització més absoluta.