Sessions troneres
T ronera ve de tro i això explica que en diguem així de les obertures per les quals, a les muralles o els vaixells, els canons llancen foc i retrunyen. També són troneres els forats de les taules de billar, potser pel soroll que fan les boles en caure-hi.
La paraula té encara un tercer sentit que el diccionari Fabra no recollia i que, igual que els altres dos, també té el tronera castellà: vol dir persona disbauxada, de vida dissipada, i té com a possible sinònim cap de trons .
Però el nostre tronera posa l'èmfasi en una de les conseqüències de tanta disbauxa: la que ens fa anar a dormir molt tard. Així ho recull el DIEC des de la primera edició. I el GD62 arriba a l'extrem de definir tronera com a noctàmbul , que és un mot més neutre i circumspecte.
De fet, l'expressió fer el tronera s'utilitza més en el sentit d'anar a dormir tard que en el de cometre excessos. Per tot això la paraula pot resultar particularment indicada per referir-se a aquelles activitats que es fan en hores intempestives, com ara les sessions de cinema que tenen lloc passada la mitjanit.
En castellà va fer fortuna dir-ne sesiones golfas , tot i que golfo potser no porta tan directament a la idea de nocturnitat com tronera . I a les cartelleres catalanes hi solem trobar unes "sessions golfes ", amb una cursiva vergonyant que fa molta pena.
I en fa perquè golfes vol dir una altra cosa, i les sessions no es fan pas sota teulada, com es pensava al principi una amiga meva de català gens interferit pel barceloní.
Però, sobretot, perquè tenim una paraula que diu el mateix en el mateix registre. En podríem dir sessions troneres o, si ens fa angúnia fer-ho tan paral·lel, sessions dels troneres.
