Sant Josep (1907)
Glosa d'Eugeni d'Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), publicada a La Veu de Catalunya el 19 de març del 1907. Un breu assaig noucentista amb tocs erudits sobre la figura de sant Josep, i amb al·lusions a sant Francesc i sant Ignasi que el nou papa, per cert, ha tornat a posar en primer pla de l'imaginari catòlic. Caricatura de l'autor per Feliu Elias, Apa (Barcelona, 1878-1948), inclosa a la primera edició del Glosari (1907).
Peces Històriques triades per Josep Maria CasasúsNingú sap, ningú saber podria lo que pensava sobre les coses Sant Josep... No hi ha en tota la història sagrada, ni en tota la història profana, ànima més callada que aquesta ànima senzilla.
Ens representem, repetim en el nostre cor, l'amor i els Dolors de la Verge Mare. Del mateix Fill, abstracció feta de la divinitat, sentim la humanitat a nosaltres pròxima. Comprenem del tot lo que aconteixia per son esperit, quan deia: "Passi de mi aquest calze" o "Pare meu! Per què m'has abandonat?"... De Josep no en comprenem cap cosa.
Cap fer, fins a límits més o menys estrets d'exactitud, la psicologia de Salomó, de Pilat, de Neró, de Teodosi, de Julià l'Apòstata, de sant Francesc, de sant Ignasi. Cap fer la psicologia de Safo, de Cèsar, d'Atila, del Rei en Jaume, de Shakespeare, de Swedenborg, de Pròsper Mérimée. La psicologia de sant Josep, ¿qui la faria?... Aquell home, de tan natural que va ser, ens és misteriós.
Misteriós com el poble, per ser tan natural com ell... Oh, forces enormes i desconegudes! Sant Josep, Poble... ¿Com sou, què penseu? Ningú de nosaltres ho sabria dir. Només ho sabríeu dir l'un de l'altre. Però tots dos guardeu silenci, Sant Josep, Poble. Ens hem limitat a comprendre-us i amar-vos, en aquest silenci, i dins la incomprensió dels demés.
