Què és un 'colador'?
Diumenge el telenotícies de TV3 deia que "Panamà és un colador de narcotraficants" i se'm va encendre una alarma de corrector de guàrdia que ni en ple agost puc desconnectar.
Fa estrany que colador tingui dos sentits tan contradictoris com el de deixar passar amb prou dificultat perquè hi quedin atrapades totes les impureses, una mena de sedàs, i el de deixar passar amb gran facilitat, que és el que té a la frase esmentada.
Aquest últim ús prové del castellà coladero, que en teoria també es fa servir en l'altre sentit, tot i que, a la pràctica, només l'usen en el segon, ja que per al primer tenen colador.
Un coladero és, per exemple, un examen molt fàcil o un professor que aprova a tothom. I el GD62 també admet que ser un colador tingui aquest sentit al costat del tradicional, i avui poc utilitzat, de beure en excés.
No és tan estrany que ho faci si tenim en compte que colar-se -tant en el sentit de saltar-se una cua com en el d'entrar sense pagar-, un verb que tradicionalment no era admès per castellanisme, va ser acceptat pel DIEC (1995) com a forma popular i és, per tant, correcte.
Però mentre que colar i colar-se són dues formes per a dos sentits, els noms que en deriven -que el castellà diferencia amb colador i coladero- en català convergeixen en colador.
Potser caldria dir coladero d'una altra manera i restringir colador -com fan el DIEC2 o el GDLC- a sentits derivats de colar . Usar-lo en el que deriva de colar-se , a més de ser confús, sembla poc adequat al registre informatiu.