Pensava senyar-se i s'ha tret un ull
LA PAREMIOLOGIA és l'estudi dels proverbis i els refranys: aquestes píndoles idiomàtiques que passen de generació en generació portant a dins una petita lliçó basada en l'experiència dels avantpassats.
Com tot el que és popular, eviten l'abstracció i arriben a les idees més subtils fent un ús metafòric de les realitats concretes. I passa sovint que, arran de la gran transformació en pocs anys de l'entorn cultural quotidià, ja ben pocs comprenen el seu sentit literal.
És el cas de la dita del títol. Els més joves no tenen gaire clar què vol dir senyar-se i, encara menys, les sagnants conseqüències que podria tenir per a la vista. En sentit figurat, en canvi, la idea és força clara. És la mateixa de quan diem: "Li ha sortit el tret per la culata".
Per sort o per desgràcia, tenim nocions sobre armes que no tenim sobre el catecisme. Senyar-se vol dir fer creus amb els dits sobre el propi cos, i és un gest ritual de benedicció, afirmació en la fe, respecte davant el sagrat o invocació del diví.
Té, doncs, també el significat de persignar-se, que és fer tres cops el senyal de la creu amb el polze de la mà dreta: al front, a la boca i al pit. I és durant aquesta operació -amb l'ungla del polze fregant els ulls- que les presses poden ser nefastes.
I algú em dirà: "Que en traiem, de saber-ho? ¿No fem prou amb l'altra dita, que diu el mateix i que tothom l'entén?" Doncs en traiem joies de l'enginy que són la sal de la llengua i que consisteixen a fer pertinents els dos plans de la metàfora.
No em negareu que, en el cas de Gallardón i el seu projecte de llei de l'avortament, per exemple, és molt més pertinent afirmar que pensava senyar-se i s'ha tret un ull. Com ho era, quan el rei va caçar un elefant a Botswana, dir que el tret li va sortir per la culata. En canvi, no tinc tan clar quina dita escauria a Rosell pel fitxatge de Neymar.
