No va amb mi
Si una cosa no va amb mi, vull dir que no m'acompanya, que no la porto a sobre, que jo i la cosa no formem part del mateix grup. Últimament, però, els mitjans van plens d'un "anar amb mi" calcat del castellà que no vol dir res d'això.
De vegades significa que, per temperament, educació o ideologia, no sento plaer ni interès davant allò, m'és del tot indiferent o, fins i tot, em provoca un cert rebuig. I allò pot ser el submarinisme, els bars molt sorollosos o el cinema de Godard. En català hauria de dir que no em fa el pes, no em diu res, no em convenç, no és sant de la meva devoció, etc.
També pot provenir d'un ir que té més el sentit d'harmonitzar, de lligar bé. Si estic parlant de vestir i vull traduir "Llevar sombrero no va conmigo", puc dir que no m'escau, que no m'hi sé veure.
De tot manera, l'expressió més simple per expressar la inadequació entre qualsevol realitat, activitat o persona i un mateix és "No fa per mi". A mi em surt d'escriure-la així, potser perquè és una forma molt col·loquial i perquè no puc traduir-la al castellà. I és també així com la recull l'Alcover-Moll.
Sapigueu, però, que tant el Fabra com el DIEC2 -i, per tant, la normativa- diuen que ha de ser "No fa per a mi", i sembla que també ho aboni la lògica gramatical.
I per fer-vos una idea de fins a quin punt "No va amb mi" ens podria sonar malament si no estiguéssim tan interferits, valoreu el mal a l'orella que us faria sentir enmig d'una conversa en castellà: "Esto no hace para mi".
