Ni cap pressa ni cap por
Un lector de València troba poc genuí el "cap pressa" de la portada d'ahir dimarts. I no és només ell qui el qüestiona. La gramàtica normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sembla que ho veu igual: "Amb els substantius no comptables només és possible l'ús del quantitatiu gens".
Són del mateix parer el prestigiós Manual d'ús de l'estàndard oral de Lacreu i alguns filòlegs balears, un dels quals considera "absolutament inadmissibles" frases com ara "No donar-hi cap importància", "No tenir cap gràcia" o "No em fan cap por".
Aquest mateix filòleg denuncia que l'ÉsAdir admeti cap al costat de gens de per a noms abstractes no comptables i ho rebla amb una frase lapidària: "La llàstima és que, com en tantes d'ocasions, en aquesta qüestió també pareix que té més autoritat TV3 que l'IEC i qualsevol gramàtic reconegut".
Doncs bé, les frases "inadmissibles" les he tret literalment de tres entrades del DIEC2, on per cert no apareix ni un sol exemple de gens de amb importància, gràcia o por. A la Bíblia corregida per Ruaix hi surt vuit cops cap por i un gens de por, i aquest gramàtic -jo diria que prou reconegut- admet explícitament aquest cap al costat de gens de.
No nego, doncs, que els filòlegs tinguin dret a qüestionar aquest ús de cap -i es pot fer amb arguments racionals i valuosos-. Però no tenen dret a assegurar que és del tot inadmissible en català. Primer, perquè l'IEC l'accepta; i segon, perquè a molts catalans no ens fa cap / gens d'angúnia.
