UN TAST DE CATALÀ

Més sobre 'res' seguit d'adjectiu

i Albert Pla Nualart
16/08/2012
1 min

Un terrassenc vol saber per què "no té res interessant a fer" hauria de ser "no té res d'interessant a fer". És una pregunta que temia, perquè en aquest punt -que diria que ningú no té clar- les gramàtiques i els llibres d'estil et deixen a l'estacada.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Només trobo dos articles d'Albert Jané del 1981 en què, després de dir que res i l'adjectiu se solen enllaçar amb de, s'arrisca a aclarir quan el de és obligatori i quan és prescindible.

Concretament, diu que de no hi va si l'adjectiu és predicatiu -complementa alhora res i el verb- i que hi va si únicament complementa res. I ho explica oposant "No troben res bo" ("Tot els sembla dolent") a "No troben res de bo" ("No troben res que valgui la pena").

Quan l'adjectiu és predicatiu, el res -encara que soni forçat- es pot posar davant del verb: "Res no troben bo". Això també ho permet haver-hi en frases com "No hi ha res millor" ("Res no hi ha millor").

Tot i compartir la seva intuïció -que en bona part es compleix-, crec que la línia és massa prima per fer-ne una frontera. A l'entrada fe del DIEC2, per exemple, trobo l'exemple "Mai no havia vist res semblant", en què el semblant no sembla pas un predicatiu.

Diria que hi ha factors idiomàtics que també condicionen la tria. Sona pitjor "T'ha dit res nou?" que "T'ha dit res interessant?" sense que la sintaxi ho expliqui. Per tant, rectifico i admeto que el de és en molts casos optatiu i que "No té res interessant a fer" és acceptable en català.

stats