Max (min) f (x)
Metàfores marineres, en diuen, d’aquest recurs que fa servir el president Mas per explicar les qüestions transcendents i envitricollades que ens dominen. Però tenen de metàfores marineres el mateix que tenen de paelles marineres alguns plats d’arròs amb musclos. No són metàfores. Són paràboles.
En tot cas, els recursos del mar no són infinits i l’última paràbola ja no es produïa dalt d’un vaixell amb les mans fermes al timó, sinó provant de ficar el cap sota l’aigua perquè venia una onada. La veda ha fet que, aquests dies, dos consellers s’hagin passat a la paràbola matemàtica. En Santi Vila, al fòrum Tribuna Barcelona, afirmava que el Govern “té davant seu resoldre la gran equació de no decebre la il·lusió dels dos milions de ciutadans que surten al carrer i alhora estar en condicions d’assegurar que no prendrà cap decisió que els pugui perjudicar”. En Quico Homs deia l’altre dia a la roda de premsa que per al 9-N s’havia de buscar un “denominador comú”.
Pel que fa a en Vila, jo diria que en cap cas pot parlar d’equació. No és una equació el que ell vol fer (sembla que vol no trencar amb Espanya tot provant de no trencar-nos el cor). El que ell vol fer en realitat és una operació matemàtica anomenada optimització. Vol dir combinar variables per aconseguir un resultat gràcies a buscar relacions entre aquestes variables.
En el cas de la paràbola del conseller Homs, jo li aconsellaria parlar de factor comú en lloc de denominador comú. I li aconsellaria per una raó que entendrà tot seguit. El factor comú és el nombre que multiplica, i que és comú als dos sumands de l’expressió. En canvi, el denominador indica divisió. És la “part d’una expressió fraccionària que s’escriu sota la ratlla horitzontal que indica divisió, el qual en els trencats indica el nombre de parts iguals en què se suposa dividida la unitat”. Ai.
