Maneres de dir 'calor'
La calor, com a sensació que patim tots, la determina una combinació de temperatura, humitat i circulació de l'aire, i això fa que puguem parlar de diverses menes de calor.
La calda, que és també l'acció de posar roent un ferro, és una ardència de la terra i l'ambient causada pel sol. La xafogor té un vincle etimològic amb ofegar i és la calor típica de dia encalmat en què no passa un bri d'aire. Una variant semàntica, que fa un mix amb ardor, és la xardor.
Si fa aire, però calent i sufocant, podem parlar de botorn, que com el bochorno ve del llatí vulturnus, el vent del sud-est o xaloc. A València, d'aquesta mena de calor també en diuen blamor o basca i per sentir-la no cal que bufi xaloc, n'hi ha prou que t'arribi el baf d'una cuina amb els fogons encesos.
Derivada de baf tenim l'estuba , que ve del verb estubar: aplicar un bany de vapor. I en un sentit molt semblant la bogor o bavor. Però se sent dir més "Això és una sauna!", tot i que -a les zones spa - la sauna, un mot finès, és calor ben seca.
I si avui parlo de calor és perquè estem en plena canícula -en llatí gosseta -, que és un dels noms que rep Sírius -l'estrella més brillant- perquè pertany al Ca Major.
La seva reaparició per l'est, en el crepuscle matutí, després de mig any sent invisible, coincidia a l'Antiguitat amb l'inici de la calorada. Els romans creien que n'era la responsable i sacrificaven un gos marró per calmar-la. Però la desviació de l'eix de la Terra fa que ara surti al setembre i en marqui el final.
