Lwów, de la pèrdua a l'anihilació
Lwów és una ciutat de la Galítsia oriental que va pertànyer a Polònia fins al 1945. Des de llavors forma part d'Ucraïna. És un enclavament estratègic per on han passat els grecs, els armenis, els italians, els alemanys, els polonesos, els jueus i els ucraïnesos. Cadascú ha anomenat la ciutat en el seu idioma: Lemberg en alemany, L'viv en ucraïnès, Lemberik en jiddisch. Els cent cinquanta mil jueus que hi vivien abans del nazisme van ser exterminats en la seua pràctica totalitat per Hitler. Stalin va perseguir els polonesos amb una vesània equiparable. Ara és una ciutat ucraïnesa que cerca retrobar-se amb les seues arrels multiculturals i plurinacionals.
En realitat, Lwów ja era una urbs molt literària abans que algú parés esment en el paper essencial que representà dins el procés de destrucció dels jueus de l'Europa Oriental. L'any 2007, sense anar més lluny, es van publicar en castellà, per pura coincidència, tres llibres que evocaven a l'uníson la ciutat perduda des d'una perspectiva polonesa.
El castillo alto (Editorial Funambulista) era el títol de les memòries d'infància de l'escriptor Stanislaw Lem, nascut precisament a Lwów. Lem és un reputat autor de relats de ciència-ficció: Solaris constitueix, encara ara, un dels cims del gènere, ben conegut pels nombrosos fans dels mons alternatius. Per a l'ocasió autobiogràfica va bastir una narració exacta, hilarant, profitosa i profunda, on destaquen especialment les anècdotes escolars, amb la presència melancòlicament salvífica d'aquell lloc, el Castell Alt, on es reunien els alumnes quan faltava un professor.
Józef Wittlin coneixia bé aquest Castell Alt. En Mi Lvov (Pre-textos) confessa que li agradaria que li dedicaren un carrer. Ell no hi va nàixer, però evoca amb precisió i agudesa la ciutat de les tres catedrals (llatina, ortodoxa i armènia) i dels innombrables cafès, aquella atmosfera fefaentment burgesa que seria destruïda per la guerra.
Adam Zagajewski, finalment, ens conta en Dos ciudades (Acantilado) com va haver d'abandonar Lwów als quatre mesos de vida. La ciutat de què ens parla, doncs, és una pura emanació de la nostàlgia dels seus familiars, obligats a refugiar-se a Gliwice. Tots ells van haver de fugir de Lwów, però, lluny d'ella, no van deixar d'habitar-la mai. Al capdavall, la ciutat que s'ha de deixar enrere sempre serà la més bonica del món i no és estrany que Lwów haja perdurat en la memòria col·lectiva dels polonesos com un indret cobert per les aigües de la història, lluny de l'abast de la mà però encara sorprenentment vívid.
Curiosament, aquests tres autors a penes fan referència a la qüestió jueva. Només Wittlin hi dedica algunes frases commogudes. Ha hagut de passar més de mig segle perquè l'editorial Riurau ens proporcione la traducció catalana (obra del sempre solvent Guillem Calaforra) del diari d'una jueva del lloc supervivent de l'Holocaust. El seu nom és Janina Heschelles i el seu diari preadolescent, escrit l'any 1944 en plena orgia sanguinària nazi, s'ha titulat Amb els ulls d'una nena de dotze anys . Els avatars del text no són inusuals en la literatura de la Shoah: després de publicada la versió original polonesa, només s'havia divulgat en alemany, rus i ucraïnès. Ara n'apareix la versió catalana, amb un prefaci escrit expressament per la mateixa autora per a aquesta edició, una minuciosa explicació del traductor i un estudi preliminar del professor Iaroslav Hyrtsak.
Janina és avui una provecta anciana que viu a Israel i que, com sol ocórrer amb els supervivents de la Shoah, és especialment sensible al patiment del poble palestí. El seu relat cronològic ens va contant com moren els seus pares i els seus amics, tot escrit amb l'automatisme una mica inconscient dels infants, però amb un deler detallista, autènticament notarial, que es diria plenament adult.
L'escriptura infantil, amb la seua dèria descriptivista i la seua superficialitat aparent, dota la successió de fets terribles amb una aparença de trivialitat dramàtica. Janina Heschelles posa, així, una nota de vibrant autenticitat, desproveïda de pretensions literàries o filosòfiques, a la narrativa de l'univers concentracionari.
La Galítsia polonesa era una regió pobra i endarrerida, però la Lwów del passat fou una gran ciutat, culta, rica i cosmopolita. No és estrany que, els qui la conegueren, l'evocaren amb tant de sentiment. Per a cent cinquanta mil jueus, en tot cas, només va ser l'escenari de la seua mort violenta. Janina Heschelles, finalment, n'ha fet de marmessora.
