Límits del verb 'cabre'
Fa uns dies un dels nostres millors columnistes plantejava "si encara cap distingir entre PSOE i PSC". I jo, després de plantejar-me si podia deixar aquest cap , el vaig acabar canviant per és possible .
No és fàcil tenir clar quins usos de cabre (o caber ) són un calc del castellà. No ho tenia clar ni Fabra. I és que el calc, ho veurem, és subtil.
El significat més bàsic de cabre és poder ser contingut , com a "Aquí no hi cabem", però també pot voler dir ser possible , el sentit que tenia en la frase que vaig corregir. Llavors, per què és incorrecta?
Doncs perquè, amb aquest sentit, cabre només és genuí -com deixa clar el diccionari de verbs Ginebra-Montserrat- amb un pronom hi i el subjecte darrere el verb. És correcte "No hi caben distincions" i és un calc del castellà "No cap distingir".
El fet que Fabra incorri més d'un cop en aquest calc explica que un fabrista com Albert Jané el defensi en un article del 1981, perquè diu -i en això té raó- que s'ajusta a un dels sentits normatius del verb: "ser escaient o natural de fer". No té en compte, però, que el calc és el seu ús sintàctic.
En tot cas, l'encerta de ple quan alerta contra la tendència mecànica i irreflexiva d'algun corrector a canviar cap per cal . I subratlla que, si bé sovint el canvi funciona, també pot alterar greument el sentit de la frase.
Sembla que estigui pensant -tot i que, de fet, no en sabia res- en el greu error comès per Coromines l'any 1955 quan, editant la gramàtica pòstuma de Fabra, va canviar un cap per cal . A més de fer el paràgraf incoherent, va condemnar unes quantes generacions de catalans a haver de fer una torturadora i inextricable distinció entre per i per a davant d'infinitiu.
