L'absència del crac és enervant

NO, NO PARLO DE MESSI, que continua a Sud-amèrica mentre aquí l'acusen de frau fiscal. Parlo de l'absència de la paraula crac al DIEC2. Bé, la paraula sí que hi és, i per partida doble, però no en un dels sentits amb què la fem servir més habitualment.

D'una banda, hi trobem el crac onomatopeic -el soroll sec que fa una cosa quan es trenca-, del qual deriven els cracs borsaris.

I, de l'altra, un crac que sobta i desconcerta perquè el defineix com a "persona d'escassa vàlua en un concepte o altre".

És just el sentit contrari del que esperaríem -del sentit més estès-, que prové de l'anglès crack i vol dir persona que excel·leix en algun àmbit, sobretot en l'esport. (També prové de crack el crac droga: la cocaïna cristal·litzada que es fuma.)

Resulta una mica enervant que el DIEC2 continuï recollint un sentit que ja gairebé ningú no fa servir en detriment del d'ús més general.

I dic enervant i no irritant perquè des del febrer el diccionari normatiu admet, per fi!, que enervar vulgui dir "fer posar nerviós" i enervar-se "posar-se nerviós", a més del sentit obsolet, i també antònim, que fins fa poc era l'únic que recollia ("perdre el nervi, l'energia o el vigor; fer feble") juntament amb el significat més mèdic i etimològic: efectuar l'ablació d'un nervi.

Sigui com sigui, i aprofitant que en Puyal és a la Filològica, seria bo que la pròxima actualització del DIEC2 ja ens deixés dir que Messi és un crac sense menystenir-lo.