Hi ha en joc o està en joc?

La ultracorrecció s'assembla a les al·lèrgies: el sistema immunològic que s'encarrega de defensar la salut de la llengua pren per invasor el que no ho és i acaba atacant formes genuïnes.

Vèiem ahir com la sospita (justificada) que pesa sobre l'ús d'estar fa que canviem estar per ser quan no toca. I dèiem que la frase catalana i genuïna és "Està a punt de venir" i no pas "És a punt de venir".

Doncs la mateixa reacció malaltissa també provoca canvis inadequats d'estar per haver-hi en estructures en què estar és l'opció correcta.

"El 25-N hi ha moltes coses en joc" em sembla una frase impecable. En canvi, "El 25-N hi ha en joc el futur de Catalunya" la trobo una frase forçada que jo convertiria en "El 25-N està en joc el futur de Catalunya".

De la mateixa manera, veig bé "Hi ha molts projectes en marxa" però no "Hi ha en marxa molts projectes", que canviaria per "Estan en marxa molts projectes" o "Molts projectes estan en marxa".

Haver-hi és un verb que presenta. L' hi ha de "Hi ha moltes coses en joc" no uneix "moltes coses" amb "en joc" sinó que presenta -com un sol bloc- "moltes coses en joc", que funciona com si equivalgués a "moltes coses que estan en joc".

Aquesta interpretació no es pot fer a "Hi ha en joc moltes coses", i llavors hi ha no té cap més remei que fer un paper de còpula que no li pertoca. Ho prova que "Moltes coses hi ha en joc" amb entonació neutra sigui inviable.

El verb que uneix el subjecte amb un atribut quan l'atribut és un complement preposicional que expressa un estat del subjecte no és ni ser ni haver-hi sinó estar : està en joc, en marxa, en obres, en ordre, en guerra, en pau, en perill, en crisi, en vaga, en dejú , etc.