UN TAST DE CATALÀ

"Hi és el Pep?" o "Hi ha el Pep?"

i Albert Pla Nualart
19/10/2012
2 min

Tanco la setmana dedicada a ultracorreccions en l'ús de ser , estar i haver-hi amb un cas molt interessant: el de l'ús incorrecte de ser-hi per haver-hi . El torna a provocar l'obsessió per allunyar-nos del castellà i un exemple clàssic és la pregunta que fem quan iniciem una conversa telefònica.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A alguns els sembla que si el castellà diu "¿Está el Sr. Nin?" nosaltres hem de dir "Que hi és el Sr. Nin?" Però així com en certs contextos aquesta és l'equivalència correcta (fa un any als monitors del metro s'hi llegia un "Les normes estan per complir-les" que havia de ser "Les normes hi són per complir-les"), en aquest no.

Perquè aquí el Sr. Nin és la informació nova -o rema- de la frase i per ser subjecte de ser-hi hauria de ser la coneguda -o tema-. Per això cal preguntar "Que hi ha el Sr. Nin?" (se'n parla per primer cop) i respondre "No, no hi és" (ja se n'ha parlat).

Fugint de la flagrant interferència ("Està el Sr. Nin?") caiem en la ultracorrecció ("Que hi és el Sr. Nin?"), que esdevé correcta si l'entonació disloca el tal Nin a la dreta: "¿Que hi és, el Sr. Nin?" Però llavors és com si pressuposés que l'interlocutor sap que demanaré per ell.

Altres exemples d'aquesta ultracorrecció són "A la festa hi eren Montilla i Mas". Novament la frase només és bona si ja parlàvem d'ells i només confirmo que eren a la festa. Però també aquí estarien dislocats i caldria una coma.

I la prova que ser-hi va amb informació coneguda i haver-hi amb nova, és que el primer va amb pronoms (que sempre tenen antecedents o referents contextuals) i el segon amb noms plens: "No hi havia el Pep però hi eres tu" o bé "Hi haurà molts amics però no hi seran tots".

stats