Ferms i trempats
Per dir que algú ens cau bé diem que és molt bon tio o molt maco. També s'ha dit guai o enrotllat , tot i que ara ja estan passadets de moda: l'argot juvenil és així d'efímer.
Quan jo era adolescent, als inicis de Cavall Fort , encara era molt viu l'ús de ferm i trempat . Fins al punt que un amic meu, quan volia alabar algú amb el seu precari castellà, t'assegurava que era "muy fermo" .
Aquest ferm no vol dir firme , no té un sentit tan moral, però tampoc té només el físic associat a la carn ferma. Ho integra tot. Vol dir "que atrau per les seves qualitats" i es pot aplicar -almenys es podia- a un rellotge o un cotxe. Constato que no surt al DIEC però resisteix al GDLC i el GD62.
Trempat té un sentit una mica diferent. És algú que, pel seu caràcter franc, fa de bon tractar. És un simpàtic idiomàtic i autèntic.
Hi han jugat en contra les connotacions sexuals. Trempar vol dir donar al vidre o l'acer el punt de duresa necessari per a certs usos, un sentit que va com anell al dit al que els castellans expressen amb la vulgaritat empalmarse o, en argot d'ara, ponerse palote .
Trempat ve de temperare per un procés de metàtesi i és cosí germà de temperat , tot i ser tan diferents. Si per a cert instrument són quasi antònims, per als musicals són sinònims: dir que un piano està trempat o temperat és el mateix.
Sigui com sigui, ferm i trempat són paraules massa gustoses per prescindir-ne i, encara que sigui en sentit irònic, és bo tenir-les a la punta de la llengua.