Estem a Europa?
Avui enceto una sèrie de tastos dedicats a analitzar des d'un punt de vista lingüístic els programes electorals dels partits de cara al 25-N. Em centraré només en alguns usos, correctes o incorrectes, que mostrin per on va l'estàndard: quins ideals i prejudicis reflecteix i quins dèficits pateix.
Començo amb el programa de CiU i, d'entrada, m'aturo en un dels missatges estrella: "Catalunya no està a Europa, Catalunya és Europa". I m'hi aturo perquè és un magnífic exemple de com els ideals identitaris de la normativa topen de vegades frontalment amb els funcionals.
Tal com està escrita, la frase l'entens la primera vegada que la sents. Ara bé, vulnera la normativa i, per tant, no és correcta. La paradoxa, que per desgràcia no és tan insòlita, és que si la corregim l'empitjorem, la fem més ineficaç. La versió corregida seria: "Catalunya no és a Europa, Catalunya és Europa".
Dient-ho així -per exemple en un espot de ràdio- pot semblar que ens hem tornat bojos: primer ho neguem i després ho afirmem. El contrast entre l'ús locatiu i atributiu depèn només d'una vocal neutra que es fon en l'enllaç amb la següent paraula.
Però totes les gramàtiques consideren "Catalunya no està a Europa" un ús interferit pel castellà que, tot i estar molt estès, cal combatre. I en casos així o seguim la norma o la canviem, però no ens la podem saltar quan ens fa nosa.
El marc sociolingüístic ens permet entendre que qui redacta el programa no domini la norma. No s'entén tant que un partit catalanista, abans de fer-lo públic, no el faci revisar per correctors competents. Prendre's seriosament la llengua és també una manera de deixar més clar que Catalunya és Europa.
