Espanya aixeca un mur contra el dret a decidir
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va veure dimarts com tots els seus esforços per arrossegar el PSOE cap a posicions de diàleg que permetin trobar una solució per a Catalunya van quedar en res davant d'una hàbil emboscada parlamentària de Rosa Díez. Els motius del canvi de vot del grup socialista, que havia decidit abstenir-se i va optar a última hora per votar a favor de la moció d'UPyD en contra del dret a decidir, són múltiples i variats (la feblesa del lideratge de Rubalcaba, les pressions de la presidenta d'Andalusia, etc.), però són un clar reflex del mur que s'ha aixecat a l'Estat contra la pretensió catalana de celebrar una consulta. Ni tan sols el PSOE, que sobre el paper és partidari de reformar la Constitució per facilitar l'encaix de Catalunya, és capaç de desmarcar-se del PP i UPyD. Aquests tres partits representen el tronc central de la política espanyola, i han deixat molt clara la seva posició de negativa frontal a la consulta.
El pitjor, però, no és això. Els esdeveniments de les últimes setmanes mostren que, més enllà d'una nul·la predisposició al diàleg sobre el dret a decidir, tampoc hi ha cap voluntat d'oferir una alternativa amb cara i ulls que faci trontollar la robusta posició catalana, tal com demana l' establishment . Mariano Rajoy ha menyspreat en públic la tercera via confederal de Duran i Lleida. El PP va tombar sense miraments la proposta de finançament singular per a Catalunya d'Alícia Sánchez-Camacho. El mateix PP i UPyD sembla que disputin una cursa per veure qui representa opcions més recentralitzadores i essencialistes. I el PSOE flaqueja cada vegada que li busquen les pessigolles, demostrant que el famós document de Granada no ha resolt la qüestió de fons que enfronta els socialistes espanyols amb els catalans: ¿té dret Catalunya a celebrar una consulta, sí o no? Davant d'aquesta situació, el PSC, a qui cal reconèixer la coherència d'haver votat de nou diferent a Madrid, té un paper difícil: la seva aliança amb el PSOE es revela cada cop més fràgil, més a prop de la vella conllevancia orteguiana que d'un projecte compartit de reforma plurinacional de l'Estat. El mur espanyol contra el dret a decidir s'enforteix.
