Energia

Ara que Catalunya se sap plena d'energia per fresar el camí que ens ha de dur a la independència és un bon moment per reflexionar sobre les possibilitats energètiques del país. Em refereixo a l'energia que fem servir per il·luminar carrers i habitatges, per moure fàbriques i motors d'explosió, alimentar les bateries dels vehicles elèctrics o donar força als nostres aparells domèstics. La independència política hauria d'anar lligada a un plantejament d'independència energètica, que passa necessàriament per fer un aposta definitiva per la producció distribuïda. Això no és res més que aplicar els principis d'internet a la producció d'energia. Més que comptar amb unes grans centrals de producció d'electricitat, més que mirar de garantir que fonts energètiques llunyanes ens proveeixin de la força necessària per moure el maquinari del país, caldria pensar en com ens desconnectem d'un món que tendeix a convertir-se en generador d'incertesa, contaminació i fins i tot de dolor.

La producció d'energia de manera distribuïda no és una entelèquia. Imagineu que disposeu d'un vehicle elèctric al garatge de sota de casa vostra. Imagineu que alimenteu la bateria d'aquest vehicle elèctric mitjançant una combinació de plaques fotovoltaiques i de molins de vent instal·lats a la teulada del vostre habitatge. Imagineu que tan sols feu servir el vehicle els caps de setmana i que, per tant, durant la setmana, a primera hora i al vespre, podeu disposar de l'energia que heu anat acumulant a la bateria del cotxe durant el dia. I finalment imagineu que no sou vosaltres sols, sinó que són centenars de milers, milions, les persones que fan com vosaltres, amb el joc de compensacions i d'intercanvis possibles entre tothom, en funció de les necessitats. Com internet, vaja, però de l'energia.

Els darrers anys he tingut la sort de poder veure com ha evolucionat la tecnologia d'acumulació energètica. Avui dia, una bateria de les dimensions d'una nevera petita connectada a un sistema de captació energètica solar i eòlica permet donar força a un habitatge per a quatre famílies. Cal anar-ho a veure a la Xina, per exemple, on la tecnologia associada a les bateries ha evolucionat molt ràpidament. Però no cal anar tan lluny: Poblet il·lumina el camí d'entrada al monestir amb fanals de disseny, cent per cent autosuficients. Igual que la ciutat de Shenzhen, que fa servir ventiladors aplicats a les lluminàries per garantir-ne el subministrament elèctric.

Per tot plegat és tan incomprensible la iniciativa estatal de penalitzar amb un impost la generació energètica per a consum privat. Encara és més incomprensible, però, quan l'argument que l'Estat fa servir és que aquells ciutadans que voluntàriament es desconnecten de la xarxa general per produir per a l'autoconsum perjudiquen les empreses elèctriques que han posat la xarxa i que han produït l'electricitat. Això és com si jo, que de tant en tant faig un saquet de taronges del tarongeret que tinc a l'eixida de casa, hagués de pagar un impost per compensar els pagesos que són perjudicats perquè, en fer-me jo les taronges, no els en compro.

L'accés democràtic a l'energia és una de les claus per al progrés i per a la llibertat. Un estat nou que miri d'estar al capdavant de la modernitat no pot obviar el debat sobre l'energia. Esclar que l'autosuficiència no arribarà en dues legislatures. El que sí que és clar, tanmateix, és que si l'aposta és general, si arriba a totes les edats i a totes les maneres de pensar, Catalunya podria estar obrint-se a un dels sectors econòmics més importants del món.

Empreses energètiques molt importants estan començant a plantejar-se fins a quin punt és intel·ligent seguir depenent d'un input productiu tan voluble com el petroli. Aquestes mateixes grans indústries podrien estar començant a virar, tot entenent que en un món hiperconnectat, també per canonades, es pot estar concebent una nova manera d'escalfar-nos, de moure'ns o de treballar. Penseu, si no, en la possibilitat d'omplir d'hidrogen quilòmetres de canonades de gas natural procedent del nord d'Àfrica. La xarxa de canonades, la seva gestió, pot esdevenir una nova font de negoci. En tot cas es tractaria d'un negoci completament net, que aprofitaria una xarxa existent, que contribuiria al benestar general i garantiria un subministrament absolutament distribuït.

Nosaltres els catalans tenim l'obligació de pensar en gran. Ho veiem en la qüestió nacional. Poques vegades la força d'un poble ha estat capaç de fer avançar la consciència col·lectiva, com està passant avui mateix. Poques vegades hem estat portadors de joia, com en som ara. Fer els primers passos cap a l'autosuficiència energètica ens acosta encara més a la llibertat.